Més de la meitat de les sardines i seitons del Mediterrani Occidental tenen microplàstics als seus intestins

Així ho revela una investigació de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, de l'Instituto Español de Oceanografía (IEO), i de l'institut francés IFREMER. D’entre els factors que influeixen en aquesta incidència destaquen la presència de paràsits al tracte intestinal. La investigació s'ha publicat recentment a la revista Marine Pollution Bulletin. Les mostres analitzades es van recollir durant la campanya científica MEDITS de 2018.

Contingut intestinal d'un seitó amb microplàstic (en blau). Fotografia de Marta Albó-PuigserverUna investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de l'Instituto Español de Oceanografía (IEO) i de l'Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (IFREMER), ha detectat que el 58% de les sardines del Mediterrani Occidental ha ingerit microplàstics, mentre que en el cas dels seitons (o anxoves) aquest percentatge és d'un 60%.

La producció i l'ús de microplàstics al món ha anat augmentant exponencialment des de la dècada del 1950 fins a arribar a més de 300 milions de tones el 2017. Es tracta de partícules i fibres de plàstic de mida inferior a 5mm, invisibles a simple vista i que afecten principalment a petits peixos, organismes invertebrats i altres animals filtradors que tenen el potencial d'entrar a la cadena alimentària.

D'entre totes les espècies de peixos pelàgics petits, la sardina (Sardina pilchardus) i l'anxova o seitó (Engraulis encrasicolus) són els peixos més comercialitzats i consumits al nord-oest del mar Mediterrani, representant aquests el 39% del total de les captures de la regió en els últims anys. A més, aquestes espècies juguen un paper clau als ecosistemes marins, on són preses importants per a depredadors com les tonyines, els cetacis i les aus marines.

L'estudi, publicat recentment a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, revela que en les sardines el 58% dels individus ha ingerit microplàstics, percentatge que en les anxoves és d'un 60%. Segons els investigadors, entre els factors que influeixen en aquesta incidència destaca la prevalença de paràsits com ara larves, trematodes i nematodes al tracte intestinal. És a dir, els individus amb major contingut de microplàstics dins el seu sistema digestiu també tenen més paràsits.

En aquest sentit, els resultats de la investigació, en què han participat experts de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC, i de l'Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (IFREMER ), mostren que, en el cas de les sardines, els individus amb una pitjor condició corporal tenen més probabilitats d'ingerir microplàstics. En el cas de l'anxova, en canvi, la probabilitat d'incidència augmenta en individus amb un índex gonadosomàtic -pes de la gònada com a percentatge del pes total del cos que s'utilitza per mesurar la maduresa sexual dels individus- més alt i de mida més petita. Això sí, en ambdues espècies una pitjor condició corporal implica una major incidència, tant de paràsits, com de microplàstics.

Segons assenyala Maria Grazia Pennino, primera autora de l'article, "aquest és un dels primers estudis que troba aquest tipus de relació entre la incidència de microplàstics i paràsits".

Per la seva banda, Marta Coll, investigadora de l'ICM-CSIC, apunta que "els resultats d'aquest estudi plantegen noves preguntes per a continuar amb la investigació". En aquest sentit, Coll explica que, per exemple, es desconeix encara el mecanisme concret pel qual els peixos pelàgics petits amb major incidència de microplàstics presenten també més paràsits intestinals. Finalment, la investigadora conclou que "els resultats de l’estudi evidencien la importància de la monitorització continuada del medi marí, que ens permet avaluar la salut dels ecosistemes marins i el seu impacte sobre els éssers humans".

Segons l'estudi, les àrees geogràfiques on els peixos tenen més probabilitats d'ingerir microplàstics són el Golf d'Alacant en el cas de les sardines i el Golf de Lleó - Delta de l'Ebre en el de les anxoves. En ambdues espècies existeix una relació positiva entre la presència de paràsits i la ingestió de microplàstics, el que posa de manifest que aquests factors poden afectar tant la salut de les espècies marines com la dels consumidors humans.

Aquest estudi s'ha desenvolupat en el context dels projectes PELWEB (CTM2017-88939-R) i PELCAT (CAT 152CAT00013, TAIS ARP059 / 19/00005), finançats pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la Generalitat de Catalunya, respectivament.

Article de referència: Pennino, M.G, Bachiller, E., Lloret Lloret, E., Albo Puigserver, M., Jadaud, A., Bellido, J.M., Coll, M., 2020. Ingestion of microplastics and occurrence of parasite association in Mediterranean anchovy and sardine. Marine Pollution Bulletin, 158, https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2020.111399


Elena Martínez / Comunicación ICM-CSIC

 

 

Literatura y ciencia

X Inspiraciencia

El CSIC en el aula

boton csic en el aula

link actividades para profesores

Ciencia ciudadana

atrapatigre

boton observadores del mar

 

 

 

 

Portales divulgación

link a web la ciencia al teu monLogo ICMDivulga-modificado

Ciencia en la calle

Enlace a Raval 6000 anys.

BCNRocks

Revista de I+D

El CSIC con la empresa

boto-cartera-tecnologias

 

FSEuropeo

 

Estàs aquí:Home 2020 Més de la meitat de les sardines i seitons del Mediterrani Occidental tenen microplàstics als seus intestins

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para su funcionamiento, para mejorar la experiencia del usuario. Para más información sobre las cookies utilizadas consulta nuestra política de cookies. / This site uses our own and third-party cookies to improve and personalise your experience. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive plugin by www.channeldigital.co.uk