Un estudi del CSIC estudia els senyals sísmics generats pels tocs de campana en el sud d'Europa

Un treball publicat a la revista "Journal of Sismology" analitza els senyals sísmics que generen els tocs de campana d’esglésies de Grècia, França, Itàlia i Espanya. Realitzat per l'investigador del CSIC Jordi Díaz, el treball mostra els diferents patrons amb els quals es marca l’hora des dels campanars d’aquests països de l'arc mediterrani. Els registres sismícs accidentals de les campanes també podrien servir per estudiar possibles variacions en les propietats del subsol, tal com es fa amb el soroll sísmic ambiental.

Imagen de un campanario (Wikimedia)Un estudi realitzat per Jordi Diaz, investigador del CSIC a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), ha comparat de quina forma els campanars de països europeus marquen les hores a partir de les dades enregistrades per sismòmetres instal·lats a prop d'edificis religiosos. El treball, publicat a la revista 'Journal of Seismology', descriu les característiques dels registres sísmics provocats per les campanades horàries de quatre esglésies de Grècia, França, Itàlia i Espanya i mostra les diferències que hi ha entre ells.

Segons Jordi Díaz, l'estudi vol "mostrar que es poden construir ponts entre disciplines científiques molt diferents, com la sismologia i les ciències socials, oferint la possibilitat d'utilitzar dades sísmiques per estudiar temes d'interès etnogràfic, com la manera de marcar el pas del temps a les diferents cultura europees ".

L'accidental registre de les campanades en els sismòmetres

Els sismòmetres, que són aparells altament sensibles, s'instal·len normalment en entorns tranquils per garantir que el senyal sigui el més "net" possible. Les esglésies de pobles petits són, en general, llocs ideals per a la instal·lació dels aparells. No obstant això, les vibracions produïdes pel toc de les campanes acostumen a ser enregistrades pels sismòmetres instal·lats dins o a prop de les esglésies i poden afectar de forma important a la qualitat de les dades.

"El senyal enregistrat en aquests casos té molt contingut d'altes freqüències, això indicaria que l'origen d'aquest tipus de senyals és la conversió que es produeix de les ones acústiques en vibració prop del sismòmetre i no les oscil·lacions que es produeixen al campanar", explica Jordi Díaz.

Va ser durant el desplegament d'estacions sísmiques realitzat en el marc del projecte TopoIberia-IberArray (2007) quan es va despertar l'interès de Jordi Díaz per analitzar el senyal sísmic originat pels tocs de campanes.

Dos dels registres sísmics de campanars analitzats en aquest treball.

"Una de les estacions es va instal·lar a l'església de Santa Maria de Montmagastrell a la província de Lleida, on se'ns havia dit que no tocarien les campanes. Però aviat vam comprovar que no era així. Quan vam mirar els registres vam veure clarament el senyal produït pel repic de les campanes. Des d’aleshores, he anat descobrint aquí i allà d’altres estacions sísmiques a les quals s’hi pot detectar el mateix tipus de senyal ", recorda Díaz.

Diaz va decidir aprofitar aquests registres "accidentals" de les campanes en una oportunitat d'exploració científica amb aquest estudi, que compila les dades adquirides per quatre sismòmetres instal·lats als voltants de les esglésies de Riolos Kato Achaia (Grècia), Oriolo (Itàlia), Llunes (França) i Santa Maria de Montmagastrell (Espanya).

Amb el processat d'aquestes dades, l'investigador va poder establir algunes de les característiques que defineixen i diferencien la manera com cada un dels campanars marca l'hora al llarg del dia. Díaz va identificar, per exemple, les franges horàries durant les quals sonen les campanes, ja que en el cas francès, grec i espanyol aquestes no ho fan durant la nit. L'investigador va determinar també el ritme i separació que defineixen cada un dels tocs de campana de cada cas particular.

A Grècia, per exemple, a més de veure que les campanes no sonen després de dinar per respectar el descans dels veïns. En el cas francès, es preserva, segons es pot comprovar al senyal, el toc de l'Àngelus que es fa a les 7:00 (inici de la jornada), a les 12:00 (hora de dinar) i les 19:00 ( final de la jornada). En el registre de Santa Maria de Montmagastrell es pot observar com s'indiquen els 4 quarts de cada hora y els tocs corresponents als quatre quarts abans de les campanades de l’hora en punt .

En el cas de el poble italià d’Oriolo, el senyal enregistrat mostra que les hores es marquen sense interrupció tant de dia com de nit. A més, cada quart d'hora, sonen els tocs de campana corresponents a l'hora anterior seguida pel toc corresponent als quarts. En total, "768 campanades a el dia, sense comptar altres tocs que es puguin realitzar, com són el toc de missa o el toc de difunts", indica Díaz.

"Les dades presentades en aquest treball poden ser interessants per saber més coses sobre les relacions entre les ones acústiques i mecàniques", explica Jordi Díaz.

L'investigador destaca a més, l'ús potencial que aquest tipus de senyals podrien tenir en el camp de la sismologia. "Es podrien utilitzar aquests senyals, que es repeteixen de forma regular i freqüent per estudiar les possibles variacions temporals de les propietats del subsòl de la zona, com ja es fa utilitzant el soroll sísmic ambiental".

A més, Díaz considera que aquest treball és una bona forma de despertar l'interès del públic per la sismologia. "Crec que és una manera més de donar a conèixer el nostre treball a gent que no està directament interessada en les Ciències de la Terra, mostrant que les dades sísmiques es poden aprofitar també per a altres usos allunyats del seu àmbit d'utilització habitual".

Article de referència

Díaz, J. (2020). "Church Bells and Ground Motions". Journal of Seismology. Vol. Num. DOI: https://doi.org/10.1007/s10950-020-09935-2

 

Literatura y ciencia

X Inspiraciencia

El CSIC en el aula

boton csic en el aula

link actividades para profesores

Ciencia ciudadana

atrapatigre

boton observadores del mar

 

 

 

 

Portales divulgación

link a web la ciencia al teu monLogo ICMDivulga-modificado

Ciencia en la calle

Enlace a Raval 6000 anys.

BCNRocks

Revista de I+D

El CSIC con la empresa

boto-cartera-tecnologias

 

FSEuropeo

 

Estàs aquí:Home 2020 Un estudi del CSIC estudia els senyals sísmics generats pels tocs de campana en el sud d'Europa

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para su funcionamiento, para mejorar la experiencia del usuario. Para más información sobre las cookies utilizadas consulta nuestra política de cookies. / This site uses our own and third-party cookies to improve and personalise your experience. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive plugin by www.channeldigital.co.uk