R+D CSIC és una publicació electrònica de la Oficina de Transferència de Tecnologia (OTT) per donar a conèixer la investigació dels centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Està elaborada per la Unitat de Comunicació i Transferència de Tecnologia, Delegació del CSIC a Catalunya.

© CSIC. La informació escrita continguda en aquestes planes pot ser reproduïda citant la font.

 

Notícia
Noves dades de l'efecte dels fertilitzants i herbicides sobre la biodiversitat

5 de maig de 2009

Un treball liderat per investigadors del CSIC mostra que productes agroquímics d'ús comú i fertilitzants orgànics sense tractar augmenten la mortalitat del cuc de la farina, una presa comuna de la fauna silvestre. La mortalitat de les larves d'aquest invertebrat varia entre un 74% i un 88%, en funció del compost al que han estat exposades.

  
Dos exemplars adults de l'escarbat Tenebrio molitor. Foto: CSIC.

 

Temes relacionats:

L'allargament de l'estiu marí provoca episodis de mort en massa d'invertebrats bentònics en el Mediterrani

Pesticides d'alliberament lent minimitzen la contaminació ambiental i dels aqüífers

Enllaços externs:

Museo Nacional de ciencas Naturales (CSIC)

Vie et Milieu-Life and Environment

 

 

 


Des de fa temps se sap que l'ús d'herbicides i fertilitzants usats en l'agricultura intensiva pot afectar a la flora i fauna silvestres, encara que no sempre s'ha pogut precisar de quina forma.

Ara, un treball liderat per Aurora Martínez de Castilla, de l'Estació Biològica de Sanaüja (Lleida), del Museo de Ciencias Naturales del CSIC, aporta algunes xifres sobre com l'ús de fertilitzants i herbicides pot augmentar la mortalitat d'invertebrats que estan en la base de la cadena tròfica de diverses espècies silvestres. En el treball també participen investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat d'Amberes (Bèlgica) i de l'Escola de Capacitació Agrària del Solsonés (Lleida).

En concret, l'estudi analitza com els herbicides i els fertilitzants, orgànics i inorgànics, afecten a la supervivència de la larva de l'escarabat moliner (Tenebrio molitor), també anomenat cuc de la farina. Aquest escarabat és una presa habitual d'aus i rèptils, tant en la seva fase adulta com en la seva fase larvària.

Fins a un 88% de mortalitat

El treball ha consistit a exposar diversos grups de larves als diferents compostos de forma independent, durant quatre setmanes en el laboratori. Així, mentre un grup de larves era exposat a herbicides, uns altres eren exposats només a fertilitzants orgànics (o bé excrements de gallina o bé purins) i uns altres només a fertilitzants químics (nitrats). Al cap de quatre setmanes d'exposició, la mortalitat de les larves variava entre un 74% i un 88%, en funció del compost al que havien estat exposades. Així, les larves exposades a herbicides tenien una mortalitat del 88% i les exposades a fertilitzants químics tenien una mortalitat del 86%. La mortalitat en el cas de l'exposició a fertilitzants orgànics va anar d'un 74%, en el cas d'excrements d'au, i d'un 84% en el cas de purins.

Sorprenentment per als investigadors, un grup de larves de control, sense cap tipus de producte afegit i situat en la mateixa sala, va presentar una mortalitat del 72%, molt més elevada que la del grup control aïllat en una altra sala, amb un 8% de mortalitat. Aquests resultats suggereixen que les molècules volàtils dels compostos avaluats també tenen efectes nocius sobre els éssers vius.

L'estudi constata la necessitat de tractar els fertilitzants orgànics abans d'espargir-los en els camps agrícoles  
¿Fins a quin punt aquest resultat és extrapolable a altres organismes exposats, en condicions reals, a aquests compostos? La investigadora principal, Aurora Martínez de Castilla, de l'Estació Biològica de Sanaüja -Museu de Ciències Naturals (CSIC), explica que es tracta d'un treball preliminar realitzat amb una sola espècie d'escarabat, i que caldria ampliar les anàlisis per a obtenir dades més concloents. No obstant això, afegeix, "tenint en compte l'elevada mortalitat de les larves costa pensar que aquests compostos no afecten a altres espècies d'invertebrats o fins i tot d'altres grups faunístics".

Tot i ser dades preliminars, l'elevada mortalitat de l'assaig és un resultat coherent amb treballs previs en els que, a través de censos d'invertebrats en àrees agrícoles, s'ha pogut constatar una disminució de la biodiversitat respecte a àrees silvestres amb absència d'activitat agrícola.

Efectes sobre aus

Els investigadors també volen estudiar com afecten aquests compostos a altres animals com les aus. Es tractaria, en aquest cas, de veure si l'exposició dels nius als compostos té efectes sobre l'èxit d'eclosió dels ous. "Una de les raons que ens van dur a realitzar aquest estudi va ser constatar que en zones rurals properes a l'Estació Biològica de Sanaüja trobem molts ous de perdiu vermella, un animal d'interès cinegètic, però en canvi no trobem la mateixa proporció de cries", diu Aurora M. Castilla. Això suggereix, afegeix aquesta investigadora, que o bé els pollets no tenen suficient aliment -igual que altres aus, la perdiu vermella s'alimenta exclusivament d'invertebrats durant la primera etapa de la seva vida- o bé els ous resulten afectats per l'exposició als compostos agroquímics i els pollastres no arriben a descloure, "a part de moltes altres possibles causes de mortalitat que també caldria explorar".

Des de fa temps, molts treballs apunten la problemàtica dels compostos d'us comú en agricultura i els seus efectes indirectes sobre l'ecosistema. Així, per exemple, s'ha atribuït molts canvis negatius en la fauna i la flora a l'excés de nitrogen inorgànic dels fertilitzants químics.

En el cas de fertilitzants orgànics, aquests són una bona alternativa sempre que rebin un adequat tractament tèrmic abans de ser abocats en els camps. En cas contrari, poden incorporar elements que, en suficient concentració, acaben resultant nocius. Entre ells estarien els metalls pesats (ja que s'afegeix una petita quantitat a l'alimentació dels animals), residus de fàrmacs (si els animals han estat medicats) o patògens com fongs, Salmonella o Escherichia coli.

L'estudi, per al qual s'han usat fertilitzants orgànics sense tractar, constata la necessitat de millorar el tractament dels productes orgànics abans d'espargir-los en els camps agrícoles. "Amb un adequat tractament tèrmic", aclara la investigadora del CSIC Aurora M. Castilla, "es podria aconseguir disminuir la quantitat i diversitat d'organismes patògens presents en aquests fertilitzants".

Aquest treball va ser publicat recentment en la revista francesa Vie et Milieu-Life and Environment.

Referència article:
Vie et milieu - life and environment, 2008, 58 (3/4): 243-247. Mortality of the yellow mealworm Tenebrio molitor exposed to fertilizers and herbicides commonly used in agriculture A. M. CASTILLA, T. DAUWE, I. MORA, M. PALMER, R. GUITART 243-247