Investigadors del CSIC descobreixen el primer inhibidor de l’enzim dihidroceramida dessaturasa, relacionat amb la producció de ceramida i la mort cel·lular en malalties com la diabetis 2

Investigadors de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona «Josep Pascual Vila» han obtingut per primera vegada una molècula, la GT11, que inhibeix l’enzim dihidroceramida dessaturasa (o DHC dessaturasa).

Aquest enzim és encara molt poc conegut, si bé se sap que està relacionat amb la producció de ceramida, la qual està relacionada amb la mort cel·lular patològica que es dóna en algunes malalties, com per exemple la diabetis 2.

El nou inhibidor podria servir per desenvolupar nous fàrmacs dirigits a evitar o disminuïr la mort cel·lular. «Sabem que la DHC dessaturasa intervé en la producció de ceramida i que una sobreproducció i excés de ceramida en les cèl·lules ocasiona la mort cel·lular», expliquen Gemma Fabrias i Amadeu Llebaria, els investigadors que han desenvolupat l’inhibidor. «També sabem que la molècula GT11 disminueix la producció de ceramida per inhibició del DHC dessaturasa».

La hipòtesi, detallen els investigadors, és que si bloquejant l’acció del DHC dessaturasa s’evita la sobreproducció de ceramida en les cèl·lules, llavors potser es poden desenvolupar nous fàrmacs, basats en l’inhibidor, que evitin la mort cel·lular en condicions patològiques. No obstant això, afegeixen, encara és prematur avançar aplicacions mèdiques. «Estem parlant d’una investigació molt preliminar».

Aplicació en la investigació

El que sí està clar és el paper, més immediat, que pot jugar l’inhibidor en l’àmbit de l’experimentació i concretament en l’estudi de l’apoptòsi o mort cel·lular programada. Aquest és el mecanisme pel qual l’organisme equilibra el creixement cel·lular i evita la proliferació descontrolada de cèl·lules.

Des de fa un temps s’està estudiant la relació entre la ceramida i l’apoptòsi. S’ha vist que hi ha una relació directa entre l’increment de ceramida i la mort cel·lular, relació que en alguns casos es favorable però en d’altres provoca malalties. Per exemple, se sap que en el tractament d’alguns tipus de càncer, en que l’apoptòsi està alterada i es dona un creixement cel·lular descontrolat, la radioteràpia i quimioteràpia actuen provocant un augment dels nivells de ceramida en les cèl·lules, cosa que ocasiona la mort de les cèl·lules tumorals.

En algunes malalties, com la diabetis 2, les cèl·lules del pàncreas moren per augment de la producció de ceramida. Però no sols la ceramida intervé en el desenvolupament de determinades patologies sinó també totes les molècules que s’en deriven de la ceramida: els esfingolípids. D’aquí l’interès en estudiar els esfingolípids i els enzims que estan implicats en la seva síntesi.

Un d’aquests enzims és precisament el DHC dessaturasa i per al qual ha aconseguit aquest equip el primer inhibidor. És també un dels enzims més desconeguts i un dels pocs que romanen per clonar. Saber quin paper juga en la biologia de la cèl·lula és només una petita part, encara que important, de l’enorme repte al qual s’enfronta la biologia cel·lular. Per a dur a terme aquests estudis cal conèixer la seqüència de la DHC desaturassa. «Però la clonació d’aquest enzim està resultant molt difícil», afegeix Gemma Triola, becaria que ha col·laborat en el treball de laboratori del projecte, «per la qual cosa ara l’única eina de la que es disposa per investigar el seu paper en les cèl·lules es l’inhibidor descobert».