Investigadors del CSIC desenvolupen un kit per detectar triclorofenol a l’orina, una eina per prevenir els riscos sobre la salut.

Investigadors del Departament de Química Orgànica Biològica de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona «Josep Pascual Vila» estan posant a punt tècniques que permetin controlar quin es el grau d’exposició a tòxics químics que pateixen els treballadors d’alguns sectors industrials. Això és possible mitjançant anàlisis específiques de mostres de fluids biològics com ara la sang, l’orina o la saliva.

La exposició laboral a productes tòxics és un problema encara no resolt, en part perquè no hi ha suficients estudis, en part perquè la normativa encara és laxa. Des de fa uns anys, agències governamentals de diferents països estan publicant, per a determinats productes químics, el que es coneix com a índex d’exposició biològica o BEI. Els BEI indiquen quina es la concentració per sobre de la qual la presència d’un agent químic pot començar a ser perillosa per a la salut. La Unió Europea ha publicat una Directiva (98/24/EC) en la qual es recull la necessitat d’establir aquests BEI per al major nombre possible de substàncies que puguin suposar un risc a curt i llarg termini i, al mateix temps, insta els empresaris a fer-se responsables d’establir els programes sanitaris de control per tal de valorar quin es el grau d’exposició dels seus treballadors.

Per això és necessari posar a disposició dels metges d’empresa o dels laboratoris laborals eines que permetin mesurar de manera eficient, ràpida i senzilla la concentració dels tòxics en els fluids biològics.

En aquesta línia s’emmarca un projecte de recerca que dirigeixen la Dra. M. Pilar Marco i el Dr. Francisco Sánchez, de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona «Josep Pascual Vila». Els investigadors han desenvolupat un kit ELISA, un sistema que utilitza anticossos per detectar la presència de triclorofenol a l’orina. El triclorofenol és un biomarcador de l’exposició al mateix triclorofenol, però també d’altres compostos químics que, un cop metabolitzats pel cos humà, s’eliminen a través de l’orina en forma de triclorofenol. Entre aquests es troben un bon nombre de compostos organoclorats: insecticides com ara el lindà, l’hexaclorobenzè (HCB) i el fenclorofos, o herbicides com l’àcid triclorofenoxiacètic o el fenoprop, o inclús en agents blanquejadors.

El projecte està actualment en les últimes fases. Amb el kit ELISA ja desenvolupat, els investigadors estan optimitzant el sistema per poder analitzar diverses mostres simultàniament (unes 100 en dues hores), tot mantenint la detectabilitat i precisió necessària per mesurar la concentració de triclorofenol en qualsevol mostra d’orina.

Falten estudis

En realitat, s’ha vist que el triclorofenol en petites quantitats no és tòxic i, de fet, el cos humà l’acaba expulsant a través de l’orina. El problema pot arribar quan la dosis d’exposició és massa elevada: llavors la concentració de triclorofenol resultant en el cos humà serà també superior a la capacitat que té aquest per a excretar-lo i, en conseqüència, pot originar altres tipus de metabòlits més tòxics que poden finalment afectar processos fisiològics essencials del nostre organisme. Hi ha indicis que a partir de certes dosis, el triclorofenol té propietats carcinògenes en els animals d’experimentació. Un altre efecte nociu de l’exposició a triclorofenol, expliquen els investigadors, "es que es troba sempre associat a la presència de dioxines, com ara la TCDD, una de les més tòxiques».

Mikaela Nichkova i Roger Galve formen part de l’equip que ha desenvolupat aquest kit. El nivell mínim de detecció del kit, expliquen, «és de 1 microgram de triclorofenol per litre». Durant les proves en laboratori han pogut comprovar que, de fet, la població general que no pertany a cap grup de risc ja presenta concentracions de triclorofenol d’entre 0,5 i 1 microgram per litre. Per això, en principi la sensibilitat del kit seria l’adequada pel seguiment de grups de risc, que sí estan exposats als agents químics.

Però quin es BEI o la concentració màxima tolerable de triclorofenol? No se sap encara. Per estudiar els grups de risc, diversos treballs s’han dirigit a esbrinar quina es l’exposició a triclorofenol en els diferents entorns laborals. Així per exemple, l’any 1995 un estudi fet a Alemanya (Wrbitzky et al., 1995) mostrava que treballadors d’una planta incineradora de residus molt moderna i amb bones mesures de seguretat tenien concentracions de quasi 3 micrograms per litre d’orina mentre que els treballadors d’administració i gestió de la mateixa incineradora, que no hi estaven exposats, presentaven al voltant de 0,5 micrograms. Unes xifres que queden lluny de les d’un altre estudi fet a Finlàndia (Pekari et al., 1991) a on treballadors d’una serradora que empraven conservants de la fusta amb clorofenols, presentaven a la sang concentracions de fins a 900 micrograms de triclorofenol.

L’exposició laboral a aquest compost es dona habitualment per inhalació o per contacte dèrmic a sectors laborals com els de la indústria de la pell, del paper i la fusta, en hospitals (els desinfectants més forts contenen organoclorats), en plantes productores d’alguns herbicides, i durant l’aplicació de pesticides.

Encara no hi ha estudis toxicològics per a poder establir un BEI de triclorofenol i els estudis epidemiològics ofereixen resultats no concloents. En canvi si que s’ha pogut fixar que el BEI d’un compost molt relacionat com el pentaclorofenol (PCP) és de 5 mil·ligrams per litre al plasma. És d’esperar, afirmen els investigadors d’aquest projecte, «que en els propers anys continuïn els estudis per establir els límits tolerables per a productes químics com el triclorofenol» i que la legislació protegeixi, cada vegada més, la salut laboral «mitjançant una vigilància exhaustiva de l’exposició a tot tipus de tòxics».