R+D CSIC
és una publicació electrònica de la Oficina de Transferència
de Tecnologia (OTT) per donar a conèixer la investigació dels
centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Està elaborada per la Unitat de Comunicació i Transferència
de Tecnologia, Delegació del CSIC a Catalunya.
© CSIC. La informació escrita continguda
en aquestes planes pot ser reproduïda citant la font. |
|
Notícia Desenvolupen un material nanoporos capaç de reconèixer molècules segons la seva orientació espacial 8 de maig de 2009 El descobriment d'aquests materials obre noves aplicacions en l'àmbit de la química farmacèutica i en biotecnologia. El nou tamís molecular presenta el major diàmetre de porus aconseguit fins al moment. El treball s'ha publicat a la revista Nature.
De forma inèdita, aquesta nova zeolita aconseguirà reconèixer molècules no solament per la seva grandària i forma, sinó també per la seva orientació espacial, gràcies a la seva estructura quiral, en la qual les molècules són imatges especulars entre si. "Dit d'una manera senzilla, el material sintetitzat tindria la capacitat de distingir entre una mà dreta i una mà esquerra que, encara que són iguals en grandària i forma, no són superposables ja que una és la imatge especular de l'altra", il·lustra l'investigador del CSIC Avelino Corma. En aquesta línia, el material podria reconèixer distints isòmers òptics, és a dir, molècules quirals, i separar-les o fer reaccionar a una d'elles selectivament, ja que els investigadors de l'Institut de Tecnologia Química han aconseguit introduir també en l'estructura de la zeolita centres actius que catalitzen diferents reaccions. Tal com explica Avelino Corma, "la importància del reconeixement de molècules segons la seva orientació espacial es demostra clarament en l'àmbit de la farmacologia. Així, en determinats medicaments dues molècules amb la mateixa composició química però amb diferent distribució dels seus àtoms en l'espai es comporten de manera diferent i un dels dos isòmers òptics és 100 vegades més efectiu que l'altre". La síntesi de la nova zeolita trenca amb el paradigma existent que considerava que aquests materials, o bé no podrien ser sintetitzats o no serien estables. "Hem demostrat que si és possible i que gràcies a la dimensió dels seus porus s'aconsegueix el reconeixement de molècules que per la seva grandària no eren accessibles als materials zeolítics cristal·lins que existien fins al moment", assenyala Corma.
Un dels temes de major interès en química és el de reconeixement molecular,
pel qual una molècula interacciona específicament amb una altra per obtenir
un resultat concret, encara que estigui en presència d'un gran nombre
de molècules. Precisament, el propi funcionament dels éssers vius es basa
en processos de reconeixement molecular.
The ITQ-37 mesoporous chiral zeolite. Junliang Sun, Charlotte Bonneau, Ángel Cantín, Avelino Corma, María J. Díaz-Cabañas, Manuel Moliner, Daliang Zhang, Mingrun Li, Xiadong Zou. Nature, 458, Issue 7242, 2009.
Més informació: |
