R+D CSIC és una publicació electrònica de la Oficina de Transferència de Tecnologia (OTT) per donar a conèixer la investigació dels centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Està elaborada per la Unitat de Comunicació i Transferència de Tecnologia, Delegació del CSIC a Catalunya.

© CSIC. La informació escrita continguda en aquestes planes pot ser reproduïda citant la font.

 

Notícia
Una nova metodologia permet detectar simultàniament fins a 75 fàrmacs en l'aigua

22 de gener de 2009

Un equip d'investigadors del CSIC i de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua ha desenvolupat una metodologia per detectar i mesurar simultàniament la presencia en l'aigua de fins a 75 fàrmacs. El sistema és un avenç important per al control de la contaminació en les aigües residuals i de superfície, com rius o llacs. Els resultats s'acaben de publicar a la revista Analytical Chemistry.

   Laboratori de detecció de contaminants a l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC a Barcelona
Laboratori de detecció de contaminants a l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC a Barcelona

 

Temes relacionats:

Un nou disseny millora les prestacions dels biosensors

Laboratori de dioxines acreditat

Enllaços externs:

IDAEA

Analytical Chemistry

 

 


Un equip d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) han desenvolupat una metodologia per detectar i mesurar simultàniament la presencia en l'aigua de fins a 75 fàrmacs. El sistema, que s'ha desenvolupat en els laboratoris del fins fa poc Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona (actualment, Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua de l'Aigua), es un avenç important per al control de la contaminació en les aigües residuals i de superfície, com rius o llacs.

Els resultats s'acaben de publicar a la revista americana Analytical Chemistry, en un article signat pels investigadors Damià Barceló, professor d'investigació del CSIC i director de l'ICRA, Mira Petrovic, investigadora ICREA al CSIC, i Meritxell Gros, del CSIC.

La presència de fàrmacs en les aigües residuals és un dels reptes pendents en el control mediambiental. Formen part dels anomenats contaminants emergents i es troben molt estesos en rius i llacs, després d'haver-se dispersat a través de les aigües residuals.

Fins ara no hi havia legislació per al seu control. La nova directiva Marco europea de l'aigua estableix el control progressiu d'aquests contaminants. Però per això es necessiten eines i metodologies d'anàlisi que permetin el seu detecció de forma ràpida i fiable. En aquest context s'emmarca aquest nou mètode, que es basa en la combinació d'una fase d'extracció en fase sòlida, la cromatografia líquida i l'espectrometria de masses, totes elles tecnologies habituals en els laboratoris especialitzats.

Els principals avantatges de la metodologia és la alta sensibilitat, que permet detectar fàrmacs a concentracions molt baixes (pot arribar a detectar fins a 0,1 nanograms de fàrmac per litre d'aigua en els casos més extrems), la selectivitat i la fiabilitat dels resultats analítics. Però, sobretot, el fet de poder detectar fins a 75 fàrmacs en un sol pas, el que accelera considerablement tot el procés.

Els fàrmacs es troben molt estesos en rius i llacs, després d'haver-se dispersat a través de les aigües residuals  

Entre els fàrmacs que pot detectar hi ha molts d'ús comú. Entre ells, analgèsics i antinflamatoris com el ibuprofe o la codeïna, fàrmacs de psiquiatria com el diazepam o la fluoxetina; antihistamínics com la loratadina, antibiòtics com el cloranfenicol o la ciprofloxacina, i betabloquejants com el pindolol o el propanolol.

Per provar el sistema, els investigadors han analitzat les aigües de diverses plantes de tractament d'aigües residuals així com mostres d'aigua de riu en la conca de l'Ebre. Els fàrmacs que més es troben tant les aigües de superfície com en les residuals són antiinflamatòris, reguladors de lipids, betabloquejants, antibiòtics (com fluoroquinolones i macrolids, sulfamethoxazol i trimethoprim), el diürètic furosemida i antihipertensius. També fàrmacs com la glibenclamida (per al tractament de la diabetis), y la metronidazola. Això, però, no vol dir que les aigües estiguin més contaminades que fa un any, adverteixen els investigadors, "sinó que ara disposem d'una eina que ens permet detectar més fàrmacs i millor d'una sola tacada".

Article referencia:
Tracing Pharmaceutical Residues of Different Therapeutic Classes in Environmental Waters by Using Liquid Chromatography/Quadrupole- Linear Ion Trap Mass Spectrometry and Automated Library Searching Meritxell Gros, Mira Petrovic, and Damia Barcelo Analytical Chemistry, DOI: 10.1021/ac801358e