R+D CSIC
és una publicació electrònica de la Oficina de Transferència
de Tecnologia (OTT) per donar a conèixer la investigació dels
centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Està elaborada per la Unitat de Comunicació i Transferència
de Tecnologia, Delegació del CSIC a Catalunya.
© CSIC. La informació escrita continguda
en aquestes planes pot ser reproduïda citant la font. |
|
Oferta tecnològica Un nou disseny millora les prestacions dels biosensors 3 de desembre de 2008 Un equip d'investigadors del CSIC ha desenvolupat un dispositiu inmunosensor basat en un nou disseny d'elèctrodes interdigitats. El nou disseny millora substancialment la resposta dels sensors i els fa útils per a la detecció de dianes d'interès en àmbits com la seguretat alimentària, el diagnòstic clínic i el mediambient.
El disseny s'ha aplicat al desenvolupament d'un inmunosensor per a la detecció d'antibiòtics de tipus sulfonamida i els resultats, que acaben d'aparèixer publicats en la revista Biosensors and Bioelectronics, són molt prometedors. La investigació s'ha realitzat en el context d'un projecte del Pla Nacional de Recursos i Tecnologies Agroalimentaries del Ministeri d'Innovació i Tecnològica pels equips que lideren M.Pilar Marco, en l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC), i Carlos Domínguez, en el Centre Nacional de Microelectrònica (CNM), ambdós centres del CSIC. La particularitat d'aquest disseny proposat per l'investigador Andrey Bratov, del Centre Nacional de Microelectrònica del CSIC, resideix en la incorporació de 'barreres' entre els elèctrodes del sensor (d'aquí la definició d'"interdigitat"). Aquestes barreres són utilitzades per immobilitzar sobre elles els bioreceptors específics, en aquest cas anticossos desenvolupats per reconèixer les sulfamides, de manera que la reacció de reconeixement entre ambdues molècules succeeix en la zona del sensor on el camp elèctric és més intensa, el que incrementa significativament el senyal (VEURE GRÀFIC). Concretament, aquest tipus de immunosensors es basen en quantificar el canvi produït en la impedància elèctrica del sistema com a conseqüència de la interacció de l'anticòs amb la seva diana. El resultat, explica Francisco Sánchez, investigador del grup de l'Institut de Química Avançada de Catalunya del CSIC, permet augmentar la fiabilitat de les mesures i en conseqüència augmentar la sensibilitat ja que "el senyal de sortida és més clar, el que permet detectar concentracions molt baixes sense que es confonguin amb el soroll de fons del sistema". El dispositiu, un circuit d'uns cinc mil·límetres d'ample per cinc mil·límetres de llarg, pot usar-se de forma senzilla. Es tracta d'una vareta connectada a un lector d'impedància (que pot tenir la grandària d'un PDA): n'hi ha prou amb submergir la vareta en el líquid i esperar el senyal de sortida en el lector.
El nou disseny pot ser utilitzat per al desenvolupament de immunosensors útils en altres camps com el del diagnòstic clínic o el medi ambient, sempre que les mostres siguin líquides. L'aplicació depèn bàsicament, de la disponibilitat d'anticossos o bioreceptors capaços de reconèixer la diana analítica en cada cas (pesticides, residus de fàrmacs, drogues, biomarcadors de malalties, etc.). En aquest sentit, el grup de Receptors Moleculars Aplicats de l'Institut de Química Avançada de Catalunya posseeix una àmplia "quimioteca" d'anticossos, resultat de la investigació que ve realitzant en aquest àmbit des de fa diversos anys. El grup ha participat en el desenvolupament de diversos immunosensors útils en l'àmbit de la seguretat alimentària i en el medioambient com, per exemple, dispositius per a la detecció d'antibiòtics en llet o de pesticides en aigües, en vi o en sucs de fruita.
Més informació:
OTT- CSIC Catalunya Artur Sixto
|
