Els tractaments fisicoquímics de les plantes depuradores eliminen generalment fins el 98% d'aquests tensioactius de l'aigua que entra. Els tractaments de precipitació i adsorció desplacen fins a un 70% dels LAS de l'aigua al fang. La biodegradació és més ràpida per a alguns d'aquests tensioactius.

No obstant això, donat que la quantitat de tensioactius que hi ha a les aigües residuals es tan elevada, algunes quantitats de LAS juntament amb els seus subproductes intermediaris, els sulfofenil carboxilats (SPC), poden quedar sense extreure's de les aigües. Aquest últims són compostos dels denominats polars, que queden dissolts en l'aigua (per això es troba en més quantitat en les aigües que no en els fangs de les depuradores). De totes formes, la toxicitat que presenten, tant dels LAS com dels SPC és baixa, considerant els nivells als que es detecten en les aigües residuals urbanes.

Més sensible i rápid que el mètode convencional

Per detectar i controlar millor aquests compostos, un equip d'investigadors de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals del CSIC a Barcelona i dirigit per Damià Barceló, ha desenvolupat un sensor ELISA que pot ser aplicat en el control de les aigües residuals. El sistema, basat en l'ús d'anticossos, pot revelar quin nivell hi ha d'aquests tensioactius en l'aigua de forma ràpida i precisa.

Per avaluar el sensor, aquest s'ha posat a prova amb mostres de sis plantes de tractament d'aigües de Catalunya. Els resultats han servit per demostrar que l'eina desenvolupada és molt eficaç com a eina de control i com a alternativa als actuals mètodes. El principal avantatge sobre el mètode oficial de blau metilè és una més elevada sensibilitat i fiabilitat. Aquest nou mètode d'ELISA desenvolupar al CSIC permet, a més, determinar els metabolits dels LAS, els derivats sulfofenil carboxilats (SPC).

Un altre avantatge és la rapidesa. En el treball d'avaluació, els investigadors van poder analitzar les 22 mostres de les diferents depuradores en un sol dia, mentre que els mètodes basats en espectrometria de masses requereixen entre 3 i 4 dies per al mateix nombre de mostres.

Aquest nou ELISA, expliquen els investigadors, "és molt idoni per al control de detergents dels tipus LAS i els seus derivats SPC en les depuradores d'aigües residuals i, així mateix, per poder comprovar el funcionament eficaç de les mateixes depuradores".