C.undatus, nomenada "culebrilla" o "culebra del corcho" o "corc del suro" a Catalunya, és una de les plagues més importants del suro encara que també pot atacar l'alzina i el roure, explica Àngel Guerrero, professor d'investigació del CSIC que dirigeix aquesta recerca. Les larves perforen llargues galeries al voltant del tronc de l'arbre, de vegades fins a 1.8 m de longitud, i les omplen d'excrements, cosa que inhabilita al suro per al seu ús donat el seu mal aspecte i qualitat. A més, l'arbre s'afebleix i això facilita l'atac d'altres insectes i fongs. Quan la plaga afecta tota una plantació d'arbres, això equival a perdre tot o gran part del suro, que no es pot fer servir en les seves aplicacions habituals (taps, planxes aïllants, etc.).

En el laboratori d'Ecologia Química que dirigeix Àngel Guerrero es desenvolupen formes de lluita biològica contra plagues, es a dir sistemes basats en l'ús de feromones i compostos biològics que confonen als insectes, evitant el seu aparellament i reproducció. Són mètodes biorracionals i no contaminants, que es basen en la pròpia comunicació química dels insectes i eviten els problemes de contaminació, persistència i inducció de resistències dels insecticides químics convencionals.

Un desenvolupament amb èxit: la processionaria del pi

Les feromones són compostos químics amb els quals els insectes es comuniquen entre si. Hi ha de varis tipus: sexuals, per a l'aparellament i la reproducció; d'agregació, per a la recerca d'aliment; d'alarma per dispersar-se, d'ovoposició, per localitzar llocs per ovopositar, etc.

Un exemple d'èxit de l'aplicació de feromones es va desenvolupar en aquest laboratori per a controlar la plaga de la processionaria del pi i que actualment s'utilitza a tota Espanya i se exporta a Israel, França, Itàlia i Grècia entre d'altres països. En aquest cas, explica Àngel Guerrero, "la feromona ajuda a controlar la plaga evitant l'aparellament de mascles i femelles" i aquest tractament es fa a vegades conjuntament amb l'aplicació d'inhibidors de cutícula. Aquests compostos inhibeixen la formació de cutícula al llarg de les etapes de pas de larva a pupa de l'insecte. La síntesi i aplicació de la feromona va ser patentada i la metodologia i know-how derivats d'aquesta investigació van ser traspassats a la empresa Sociedad Española de Desarrollos Químicos (SEDQ) S.A. La empresa fabrica cada any aproximadament uns 300 g de feromona, suficient per tractar unes 60.000 Hectàrees si bé aquest any tenen prevista la preparació de 1 kg de feromona per l'exportació.

Si bé la inversió en recerca per desenvolupar un sistema biorracional es al principi quantiosa, els estalvis posteriors són molt importants: basta una sola càpsula de feromona per tractar 1 Hectàrea durant tot l'any i gràcies al tractament únic amb feromona s'ha pogut eliminar la presencia de la plaga en llocs aïllats, com per exemple a l'illa d'Ibissa. Altres avantatges són que s'evita la contaminació ambiental (i la dels aliments, si es tracta d'un camp agrícola), i que els insectes no desenvolupen resistències de la mateixa forma que ho fan amb els insecticides químics.

En el cas del nou projecte, els investigadors encara no saben quina feromona de C. undatus hauran de fer servir per desenvolupar un mètode de control de la plaga. Tant podria ser una feromona sexual com una d'agregació, "alguna d'elles ha de servir", afirma Guerrero. L'important i difícil en aquests primers moments es recollir les larves i fer-les créixer en laboratori a fi d'identificar les feromones produïdes pels adults amb les quals es comuniquen aquests insectes.

Un altre plaga sobre la qual està treballant aquest laboratori amb col·laboració amb el Dr. Victor Sarto del Servei de Sanitat Vegetal/DARP de la Generalitat de Catalunya és la de Paysandisia archon, una eruga perforadora de les palmeres que es va detectar per primera vegada a Catalunya l'any 2000-2001, probablement provinent d'Argentina i Uruguai, i també a França al 2001. La detecció i el control de la plaga son difícils ja que les larves no es poden veure ni agafar fàcilment ja que s'amaguen entre les fibres de la corona de la palmera. Donat que l'eruga no té depredadors naturals coneguts, la plaga s'està convertint en un autèntic problema en comunitats com València i Catalunya. També ha arribat a França i ja s'està estenent a Itàlia.