Les nano-emulsions estan formades per gotes extremadament petites, les quals s'estabilitizen per una pel·lícula de molècules de tensioactius (en blau i verd) i, en el seu interior, un principi actiu (en groc). Imatge: R+D CSIC.

Les nano-emulsions són un tipus d'emulsions amb gotes extremadament petites, de diàmetre comprès entre 20 i 200 nanómetres. Aquestes gotes s'estabilitzen mitjançant una pel·lícula de molècules de tensioactius (veure imatge) i, en el seu interior pot localitzar-se un principi actiu com, en aquest cas, la lidocaïna. Els investigadors han obtingut nano-emulsions amb un alt percentatge d'aigua (entre el 90 i el 95%) i una concentració de lidocaïna d'entre el 3,5 i el 2,1 % que està dintre del rang terapèutic.

Un dels avantatges del mètode desenvolupat al Departament de Tecnologia de Tensioactius de l'Institut de Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona és que, comparat amb altres mètodes convencionals, és de baixa energia el que suposa un estalvi energètic. Un altre avantatge és que es poden obtenir de forma controlada nano-emulsions amb gotes de grandàries diferents, d'entre 14 i 39 nanometres de diàmetre, aspecte interessant en funció del fàrmac o molècula que es vulgui solubilitzar.

El mètode es pot aplicar a molècules amb diferents graus d'hidrosolubilitat. Si una empresa estigués interessada en aplicar-lo, sols s'hauria de fer prèviament un estudi de pre-formulació, segons explica Conxita Solans, investigadora del CSIC i directora del grup d'investigació en química coloidal i interfacial de l'Institut. El seu grup investiga el disseny de sistemes tensioactius biocompatibles i multifuncionals, no només considerant noves aplicacions, com el transport i la vectorización de fàrmacs, sinó també per a optimitzar els procediments actuals d'obtenció de sistemes tensioactius, que presenten inconvenients mediambientals, són poc específics i cars (requereixen considerable energia per a la seva preparació).

L'interès per les nano-emulsions és creixent en els últims anys, especialment en el seu ús com a transportadores de fàrmacs. Per exemple, s'usen per a l'administració de fàrmacs per via tòpica, transdèrmica, intravenosa, etc. També són útils per obtenir medicaments d'alliberament controlat o per vectorizar fàrmacs, ja que permet transportar el fàrmac a l'interior de l'organisme i el seu alliberament de forma sostinguda.

D'altra banda, en algunes publicacions s'ha posat de manifest l'efecte de nano-emulsions en la millora de l'absorció de fàrmacs a través del tracte gastrointestinal, especialment si les gotes són petites, pel que aquestes formulacions ofereixen noves possibilitats per a l'administració de fàrmacs insolubles en aigua per via oral.