R+D CSIC és una publicació electrònica de la Oficina de Transferència de Tecnologia (OTT) per donar a conèixer la investigació dels centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Està elaborada per la Unitat de Comunicació i Transferència de Tecnologia, Delegació del CSIC a Catalunya.
© CSIC. La informació escrita continguda en aquestes planes pot ser reproduïda citant la font. |
|
Un nou concepte de síntesi pot permetre obtenir zeolites "a la carta" Una zeolita amb aplicació a la indústria petroquímica 22 de setembre de 2004 Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han donat a conèixer a la revista Nature un nou concepte per a la síntesi de tamisos moleculars, basat en l'ús de molècules orgàniques que s'autoensamblen i que pot permetre la síntesi de zeolites "a mida". Un primer resultat ha estat la síntesi de la Zeolita A amb quantitats controlades d'alumini - la Zeolita A és coneguda des de fa més de 40 anys; no obstant això, fins ara no era possible sintetitzar-la amb baix contingut en alumini, el que limitava molt les possibles aplicacions.
Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han donat a conèixer en la revista Nature del passat 16 de setembre, un nou concepte per a síntesi de tamisos moleculars. El resultat de la investigació ha permès sintetitzar la Zeolita A en composicions útils per a la seva aplicació en processos de separació, a més de com additiu de catalitzadors emprats en la indústria de refinament i petroquímica. El treball, dirigit pel professor Avelino Corma, director de l'Institut de Tecnologia Química (centre mixt del CSIC i la Universitat Politècnica de València), és rellevant tant en l'àmbit científic com en l'industrial. Les zeolites són sòlids cristal·lins porosos que posseeixen canals i cavitats de dimensions moleculars i tenen aplicació com absorbents i catalitzadors en nombrosos processos d'interès industrial. El treball es fonamenta en l'aplicació d'un nou concepte en el camp de la síntesi de zeolites basat en l'ús de certes molècules orgàniques que posseeixen la capacitat d'autoensamblarse formant dímers (parells de molècules) que s'ajusten a la forma i grandària de les cavitats de les zeolites, actuant així a manera de plantilla per generar la porositat. Aquest concepte s'ha aconseguit aplicar amb èxit a la Zeolita A, paradigma de les zeolites pel seu alt contingut en alumini i per la seva gran aplicació industrial. D'aquesta manera, s'ha aconseguit sintetitzar aquest material en la seva forma purament silícea i amb quantitats controlades d'alumini. La Zeolita A és coneguda des de fa més de 40 anys i empleada en diverses aplicacions industrials, fonamentalment com absorbent i en alguns processos de separació. No obstant això, fins ara no era possible sintetitzar-la amb baix contingut en alumini, el que limitava molt altres possibles aplicacions, tals com additiu de catalitzadors de craqueig catalític, en processos de conversió de metanol a oleofines o en la separació de oleofines i parafines, entre d'altres. Molècules orgàniques com a plantilles
Els investigadors del CSIC autors de l'estudi expliquen que aquest nou mètode de síntesi de Zeolita A permet obtenir materials amb propietats àcides i d'absorció molt adequades per a portar a terme de forma satisfactòria tots aquests processos. A més, aquesta zeolita purament silícea també podria ser d'utilitat en electrònica, per la seva baixa constant dielèctrica. Els autors han sintetitzat Zeolita A purament silícea, així com amb quantitats controlades d'alumini en la seva composició, en el rang apropiat per a la seva aplicació en catàlisi i separació. L'estudi ha necessitat la participació de diversos experts en química orgànica i inorgànica, cristalografia i catàlisi de l'Institut de Tecnologia Química, a València, i l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC). En una primera etapa del treball, els autors van sintetitzar les molècules orgàniques amb capacitat per autoensamblar-se i formar estructures que s'adapten perfectament a la forma i grandària de les cavitats de la Zeolita A. Utilitzant aquestes molècules com a plantilles, es van obtenir distintes mostres de Zeolita A amb continguts en alumini controlats. Les proves catalítiques i mesures d'absorció han confirmat el potencial d'aquests nous materials. El treball de l'Institut de Tecnologia Química posseeix un alt grau de reconeixement internacional dintre del camp de la catàlisi i de la síntesi de zeolites. El seu director, Avelino Corma, ha rebut recentment premis de l'Associació Nord-americana de Catàlisi (Houdry Award), la Federació Europea de Societats de Catàlisi (F. Gault Award), i l'Associació Internacional de Zeolites (Breck Award). L'Institut de Tecnologia Química ha patentat en els últims cinc anys un total de 11 noves zeolites i tres processos catalítics. Més informació:
|
