R+D CSIC és una publicació electrònica de la Oficina de Transferència de Tecnologia (OTT) per donar a conèixer la investigació dels centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Està elaborada per la Unitat de Comunicació i Transferència de Tecnologia, Delegació del CSIC a Catalunya.
© CSIC. La informació escrita continguda en aquestes planes pot ser reproduïda citant la font. |
|
Ecotecnologies Aiguamolls artificials, una opció per tractar aigües residuals de poblacions petites 7 de setembre de 2004 Els aiguamolls tenen un gran potencial d'autodepuració gràcies a la vegetació, el sòl i la flora bacteriana que hi viu. Des de fa anys això s'aprofita per construïr sistemes que, tot imitant la natura, depuren les aigües residuals de forma respectuosa amb l'entorn natural i amb menys requeriments energètics. Són els aiguamolls construïts o "artificials". El CSIC i la UPC han construït un aiguamoll amb el qual han aconseguit establir els paràmetres òptims en la construcció d'aquests sistemes.
Els aiguamolls naturals poden arribar a ser molt complexos, amb una capa d'aigua que cobreix el sòl, gran quantitat de vegetació a diferents nivells (submergida, flotant i emergent) i aigües subterrànies més o menys properes a la superfície. A través de diferents processos els microorganismes del sòl i dels rizomes de les plantes degraden la matèria orgànica, les plantes assimilen i retenen els nutrients i els metalls de l'aigua queden retinguts en la grava i en el teixit vegetal. Per a poblacions petites Des de fa uns anys es construeixen a tota Europa aiguamolls en els quals es reprodueix aquests entorns naturals, si bé de forma més senzilla, per depurar aigües residuals de petits nuclis urbans de no més de 2.000 habitants. El seu ús està especialment estès al nord d'Europa, i s'hi assagen i investiguen diferents estructures de aiguamolls artificials per aconseguir els millors resultats. Optimitzar-los és important, especialment en zones en que el sòl es car i s'ha d'obtenir el màxim rendiment depurador per metre quadrat. Un equip d'investigadors integrat per Josep Maria Bayona, professor d'investigació Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona del CSIC, i Joan García i Jordi Morató, professors de la UPC, ha desenvolupat un projecte per establir quins han de ser els millors criteris de disseny i construcció en els aiguamolls artificials. En el projecte s'ha construït un aiguamoll experimental a les Franqueses del Vallés per tractar les aigües residuals de l'urbanització Can Suquet. Els resultats revelen que els millors resultats s'obtenen quan l'aiguamoll te una superfície d'aproximadament 5 metres quadrats per habitant i una profunditat de 30 centímetres.
La construcció de Les Franqueses té una extensió de 400 m2 i té 8 aiguamolls de 50 m2 cadascun, diferents en mida, profunditat i grava, per estudiar l'efecte d'aquestes variables en la qualitat de l'aigua tractada. Un sistema de canalitzacions recull l'aigua residual procedent de l'urbanització i la distribueix als 8 aiguamolls. En cada aiguamoll el flux d'aigua circula a diferent profunditat. Profunditat ideal: mig metre Per comprovar l'eficàcia, s'han analitzat en mostres d'aigua el nivell de diferents grups de contaminants: tensioactius aniònics (alquilsulfonats, LAS), àcids volàtils i compostos amb sofre, responsables de la mala olor de les aigües (com l'isovalèric i l'acètic), o bacteris d'origen fecal. Dels resultats, els investigadors conclouen que la profunditat ideal són 30 centímetres. Així, els aiguamolls amb aquesta profunditat eliminen fins el 55% del DMS (dimetilsulfur); el 70% de l'àcid acètic, i el 90% de l'isovalèric (enfront dels aiguamolls de 50 cm, que depuren el 25% del DMS, el 60% de l'àcid acètic i el 80% de l'isovalèric). Menys profunditat, explica Josep Maria Bayona, investigador de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona (CSIC) "afavoreix la transferència d'oxigen de l'atmosfera a l'aigua, la quantitat de rizomes i arrels en contacte amb l'aigua i, en conseqüència, augmenta l'eficàcia del sistema". En el cas de patògens d'origen fecal (E.coli, pseudomonas...), s'aconsegueix una reducció d'entre 10 i 500 vegades, similar a la de depuradores convencionals, però a un cost molt menor. Actualment, s'està avaluant també el nivell d'eliminació de fàrmacs. Els resultats, si bé encara són preliminars, adverteix Bayona, "ens han permès veure que aquestes depuradores naturals tenen una bona capacitat en l'eliminació d'analgèsics com l'ibuprofè i de reguladors lipídics com l'àcid clofíbric (fàrmacs per aprimar-se)". L'aiguamoll de les Franqueses, que ha estat funcionant durant gairebé dos anys, ha estat construït en el marc d'un projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i ha comptat amb la col·laboració del Consorci per a la Defensa dels rius de la conca del Besos i l'ajuntament de Les Franqueses del Vallès. Més informació:
|
