Un problema habitual en zones i poblacions on hi ha indústria paperera és el vessament d’efluents residuals en els rius, amb la toxicitat que això comporta per al medi ambient i les molèsties per a la població que hi viu, ja que aquestes aigües generen males olors i produeixen un aspecte blanquinós a les aigües del riu.

Amb la incorporació de circuits tancats d’aigua en aquestes empreses, s’evita en part el problema, atès que enlloc d’abocar l’efluent al riu, aquest es neteja i es reutilitza per produïr nou paper. Durant el tractament primari s’elimina bàsicament la matèria en suspensió.

Però aquesta és una solució parcial. Les aigües que es generen a la industria paperera porten molts additius, necessaris per la fabricació de paper. Detergents, agents blanquejants, biocides per evitar cultius microbians, antiespumants... tot plegat esdevenen aigües molt contaminades i amb una alta toxicitat. A més, aquestes aigües també porten moltes partícules en suspensió - com sorra o altres impureses. Per donar una idea, mentre que l’aigua dels rius té normalment una concentració mitjana de contingut orgànic total (COT) d’entre 5 i 10 mil·ligrams per litre, la concentració en l’aigua d’aquests circuits acostuma a ser de 5000 mil·ligrams per litre. La presencia de totes aquestes substàncies en les aigües de procés no només comporta un problema de contaminació en cas de vessament accidental sinó que, a llarg termini, l’aigua «bruta» acaba afectant negativament la qualitat del paper resultant, especialment pel que fa a la incorporació de productes tòxics en el producte final.

El tractament primari elimina partícules en suspensió però no elimina els contaminants orgànics, així que aquests circuits acaben acumulant aigües amb concentracions molt elevades de material orgànic tòxic que només es podria eliminar aplicant un tractament secundari o biològic. Això tindria diversos avantatges, com la possibilitat d’abocar, en cas de necessitat, aigua al riu, ja que en aquest cas seria «aigua neta». També permetria emmagatzemar tota l’aigua del circuit en un gran dipòsit o piscina ad hoc - una opció que el sector comença a aplicar- en cas de neteja de les instal·lacions o en cas d’aturada de les maquines.

Adaptar un tractament secundari

Per obtenir un efluent totalment net, grups de recerca de la Universitat de Lund (Suècia), de la Helsinki University of Technology (Finlàndia) i de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona (CSIC), i dues empreses de Suècia i Espanya, s’han unit en un projecte del V Programa Marc de la Unió Europea. Coordinat per l’empresa sueca Anox Ab, el treball té com a objectiu desenvolupar un tractament secundari biològic que s’hi adapti als circuits tancats d’aigua específics de les indústries papereres.
Cal dir que una part fonamental d’aquest tipus de projectes és la participació d’empreses que facilitin un entorn real per poder analitzar mostres d’aigua, per implementar prototips o noves tecnologies de depuració d’aigua i, finalment, per avaluar l’eficàcia dels resultats, tècnicament i econòmicament.

«La nostra participació en el projecte», explica Sílvia Lacorte, investigadora del IIQAB-CSIC, és «caracteritzar les aigües d’un circuit tancat d’una industria de reciclatge de paper per establir el nivell de contaminació i toxicitat». El grup de Suècia està desenvolupant el tractament secundari de l’aigua, mentre que la Universitat de Lund desenvolupa el sistema que ha de controlar els paràmetres de l’aigua de forma automàtica. El grup de Finlàndia, per la seva banda, ha establert els paràmetres de qualitat de paper en funció de l’aigua que s’empra per fabricar-lo.

El projecte, que es va iniciar l’any 2001, té una durada de tres anys. A hores d’ara, explica Sílvia Lacorte, ja s’ha desenvolupat a escala pilot el tractament secundari biològic, «el qual està basat en un bioprocés anaeròbic i aeròbic utilitzant bacteris». El pas següent serà l’adaptació a escala real i superar el que és un dels principals problemes, evitar que els biocides presents en l’aigua del circuit tancat afectin als bacteris en els quals està basat el tractament.