Alguns compostos químics (surfactants) que s’empren en processos industrials, en productes d’higiene personal i de neteja domèstica continuen sent una font preocupant de contaminants orgànics a la costa d’Espanya, segons mostra un treball d’un equip d’investigadors liderats per Damià Barceló de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona del CSIC, i en el que han participat investigadors del CSIC, de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), de la Universitat d’Almeria, i de la Universitat de Cadiz.

L’estudi, que s’acaba de publicar a la revista Environment Toxicology and Chemistry, analitza l’aigua i sediments de fins a 39 punts de la costa mediterrània. Les mostres són de diferents temporades i llocs: els ports de Tarragona, Almeria i Barcelona, les desembocadures del Besos i del Llobregat, la badia de Cadiz, i diversos ports esportius com els de Marbella, Banús o Estepona, entre d’altres.

Provinents de productes habituals d'higiene

Els investigadors s’han centrat en l’anàlisi de surfactants, com les amides de cocodietanol (CDEA), habituals en el xampú; els sulfonats d´alquilbenzè o LAS, presents en detergents domèstics i industrials, o els alcohols etoxilats (AEO) presents en sabons rentavaixelles. Val a dir que es la primera vegada que s’analitzen en l’aigua del mar els nivell d’AEO i de CDEA.

També s'ha analitzat la presència de productes resultants de la degradació dels surfactants, alguns d'ells tant o més perillosos que el producte original. Aquests compostos preocupen especialment perquè són potencials disruptors endocrins, com és el cas del NP (nonilfenol).

Concentracions altes de nonilfenols

El treball revela la presència de concentracions altes de nonilfenols etoxilats (NPEO) i de nonilfenol (NP). D’aquest últim se n’ha trobat en el 47% de les mostres d’aigua i en el 77% de les mostres de sediments. Les concentracions també són més elevades en els sediments, ja que és on els contaminants s’hi acumulen. L’anàlisi permet veure com varia la presencia de contaminants en diferents estacions de l’any, així com saber-ne l’origen.

Segons els investigadors, el problema no és sols l’abocament d’aquests contaminants sinó que acaben acumulant-se a l’ecosistema, on poden induïr efectes estrogènics i afectar l’equilibri dels organismes. En aquest sentit, es diu a l’article, caldria realitzar més estudis per determinar els seus efectes en el cicle vital dels peixos i altres organismes.

Desde 1998 la Unió Europea prohibeix abocar fangs al mar, ja que concentren la major part d'aquests contaminants. Per paliar aquest problema calen noves plantes de depuració d'aigua, com les que s'estan construïnt a Barcelona i Cadiz. Quan aquestes plantes estiguin en funcionament, els investigadors tenen previst analitzar de nou els mateixos punts per estudiar l’evolució de la qualitat de l’aigua.