R+D CSIC és una publicació per donar a conèixer la investigació dels centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Està elaborat per la Unitat de Comunicació i Transferència de Tecnologia de la Delegació del CSIC a Catalunya. Consultes a uctt@bicat.csic.es |
|
Juliol 2001 Opinió
Els reptes de la investigació farmacèutica Àngel Messeguer
La polèmica dels preus dels medicaments ha posat sobre la taula un problema complex i d’un abast social prou important per a la salut i el benestar de la societat. Aquest problema esdevé particularment dramàtic en les regions del tercer món, on ja no es tracta de benestar i salut, sinó moltes vegades de simple subsistència. Des del punt de vista de la innovació farmacèutica, cal tenir en compte que el desenvolupament d’un fàrmac fins posar-lo al mercat pot allargar-se fins a 10-12 anys amb unes despeses que oscil·len entre 400 i 600 milions d’Euros o inclús més elevades. Per poder continuar investigant en nous fàrmacs més efectius, es pot acceptar com a necessari que les empreses recuperin les inversions fetes, però també serà molt important que despeses i períodes baixin de manera significativa. L’escalada dels últims anys no pot continuar: la subsistència de la indústria del ram, i no només les de dimensió reduïda, hi està en joc. Per poder redreçar aquesta situació calen accions molt diverses: polítiques des de les administracions, revisió del sistema de patents, clarificació del mercat de genèrics, etc. Ara bé, la indústria també ha de bellugar-se i ho ha de fer de forma decidida. És el seu repte. L’objectiu: rebaixar els períodes fins a 6 anys com a màxim i racionalitzar les despeses en totes les etapes del desenvolupament: drug discovery, preclínica i clínica. Per assolir aquest objectiu, les empreses capdavanteres estan implementant en els seus programes de I + D + I els avenços conceptuals i tecnològics que van emergint en cada etapa i fan ús del suport extern (outsourcing) com a una eina complementària cada vegada més important. Si ho aconsegueixen, elles se’n beneficiaran, però la societat també, indubtablement. Davant d’aquesta perspectiva, és clau que els grups d’investigació dels nostres centres que treballen en àrees relacionades amb el desenvolupament de fàrmacs, trobin el nínxol temàtic adient per esdevenir una peça útil en aquella estratègia. L’aportació de contribucions en camps com la genòmica, la proteòmica, la química combinatòria, els assaigs d’alt rendiment i la bioinformàtica, és possible des dels nostres laboratoris. I des de la condició de centres públics, la societat té el dret d’exigir-nos que hi reflexionem i actuem en conseqüència. Aquest és el nostre repte. Àngel Messeguer és Cap de la Unitat de Química Bioorgànica, de l'Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona "Josep Pascual Vila" Anteriors
¿Podem encara pujar-hi al tren de les nanotecnologies? (Juny 2001) |
