El nou sensor de mercuri. Els òvals indiquen les zones reactives.
Temes relacionats:
El CSIC patenta un mètode per transformar mercuri i emmmagatzemar-lo de forma segura
Altament tòxic. Efectes neurològics del mercuri orgànic present en el medi
SCARCE: com gestionar l'aigua dolça en condicions adverses
Enllaços externs:
Departament de Nanociència Molecular i Materials Orgànics (ICMAB-CSIC)
Elemental mercury and inorganic mercury compounds: human health aspects, informe d'experts publicat per l'OMS
El dispositiu està basat en un xip sensor òptic que detecta ions mercuri en aigua de forma selectiva i amb una gran sensibilitat. Jaume Veciana, un dels investigadors principals, explica que els actuals mètodes de detecció que tenen una alta sensibilitat requereixen instrumental de laboratori i personal qualificat, mentre que els mètodes portàtils que hi ha no tenen tanta sensibilitat.
En canvi, el sensor que han desenvolupat es podrà implementar en sistemes de mesura portàtils, fàcils d'usar i amb un límit de detecció a nivell picomolar, el que suposa una concentració mil vegades més petita que la quantitat màxima de mercuri permesa per la UE en l'aigua potable (actualment el límit està en una part per bilió).
Un altre dels avantatges és que les mostres a analitzar no requereixen cap tractament i que tan sols es necessita un petit volum de la mostra, aproximadament un mil·lilitre, que és menys del que cap en una cullera.
Per al disseny d'aquest sensor s'ha emprat una molècula modificada que permet la formació d'una monocapa de molècules receptores autoassemblades en una superfície d'or. La petita quantitat d'or utilitzat en el xip i el seu preu, afegeix la investigadora del CSIC Immaculada Ratera, que ha participat en el desenvolupament, és el que determina més el preu de les anàlisis. Tanmateix, un sol xip es pot utilitzar fins a quatre anàlisi, el que rebaixa els costos.
Només pel fet de la seva gran sensibilitat i la possibilitat de fer anàlisi "in situ", evitant l'enviament de mostres a laboratoris i dies d'espera, "es justifica la rellevància del desenvolupament", destaquen els investigadors.
La contaminació de l'entorn per mercuri s'ha incrementat molt en les últimes dècades causant efectes greus i perjudicials tant per al medi ambient com per als éssers vius. Controlar la presència d'aquest contaminant en les fonts d'aigua s'ha convertit en una tasca prioritària per a governs, agències i comissions de regulació. Paral·lelament, la legislació és cada vegada més estricta: la Unió Europea ha dictat com a límit tolerable de mercuri en l'aigua potable de l'1 part per bilió (ppb).
La investigació ha estat publicada recentment a la revista Chemical Communications.
Selective picomolar detection of mercury(II) using optical sensors. Journal Article César Díez-Gil, Rosario Martínez, Imma Ratera, Thomas Hirsh, Arturo Espinosa, Alberto Tárraga, Pedro Molina, Otto S. Wolfbeis and Jaume Veciana Chem. Commun., 2011, 47, 1842-1844 DOI: 10.1039/C0CC04860G,