Explorar l'interior de la Terra

Conèixer les entranyes del nostre planeta pot ser un somni de la ficció o una tasca de la recerca. Ara bé, la realitat és que les possibilitats d’accedir directament a l’interior de la Terra són limitades. Els projectes més agosarats de perforació geològica han pogut arribar a uns dotze quilòmetres de profunditat; i amb algunes millores tècniques potser es podrien assolir alguns quilòmetres més. Però, malauradament, continuaria sent una punxada de tipus superficial, que no penetra ni l’1% de l’estructura interna de la Terra.

Per aquest motiu, les disciplines que investiguen en el camp de les ciències de la Terra han hagut de desenvolupar altres maneres de conèixer la seva estructura i dinàmica. Han aprofitat, per exemple, les propietats físiques i geològiques de la Terra, com ara el magnetisme, la gravetat o les ones sísmiques i, depenent de com responen i transmeten els senyals en diferents punts, deduir-ne l’estructura dels materials que es troben a grans profunditats. Una de les eines més útils és l’anàlisi de la propagació de les ones sísmiques generades per terratrèmols a distàncies local, regional i global. En alguns casos resulta convenient generar “terratrèmols artificials”, és a dir, explosions controlades per poder investigar més en detall l’estructura regional. En els darrers anys ha pres molta volada per investigar les propietats de la Terra la utilització del soroll sísmic de fons, que no és altra cosa que la remor de fons que s’enregistra normalment en els períodes sense terratrèmols.

Gràcies a un ampli conjunt de tècniques, actives o passives, es pot arribar molt lluny en profunditat. Aquest coneixement, a més, està resultant molt valuós ja que, sobretot darrerament, s’ha vist que els processos geològics profunds tenen una influència important a nivell de la litosfera i el mantell terrestre i, per tant, són elements a tenir en compte per predir les variacions climàtiques, els riscos geològics o la disponibilitat de recursos naturals. En aquest context, fa uns anys que s’han posat en marxa diverses iniciatives internacionals (Earthscope, TopoEurope) que pretenen confeccionar mapes i bases de dades acurades de la geologia interna global del planeta, que permetin resoldre els interrogants actualment existents mitjançant noves estratègies de col·laboració. A nivell estatal, s’està realitzant una iniciativa similar amb el projecte TopoIberia liderada científicament pel professor d’investigació del CSIC Josep Gallart i en el qual participen també altres investigadors de l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” (CSIC).

Geociències a Ibèria

El projecte TopoIberia es va concebre amb la idea que el microcontinent Ibèric és un laboratori natural ideal per realitzar recerca innovadora i multidisciplinar i, doncs, un context idoni on es podien reunir les institucions més destacades en el camp de les ciències de la Terra. El projecte es va iniciar l’any 2006 i recentment ha renovat la seva condició de projecte Consolider, del programa Ingenio 2010, que el Ministeri de Ciència i Innovació otorga per a promoure l’excel·lència científica. Hi participen un centenar d’investigadors procedents de deu institucions de reconegut prestigi en aquest camp.

La finalitat de Topo-Iberia és comprendre la interacció entre processos profunds, superficials i atmosfèrics, integrant investigacions en geologia, geofísica, geodèsia i geo-tecnologia. Uns dels principals objectius és el d’incrementar la informació geològica disponible amb el desplegament sobre el terreny d'una plataforma IberArray d'observació tecnològica, multiinstrumental i de gran resolució. Es tracta d’una xarxa de petits laboratoris portàtils que permeten registrar diversos tipus de dades, com ara les ones sísmiques, posicions geogràfiques d’alta precisió utilitzant el GPS o el camp magnetotelúric. Amb l’integració d’aquestes diverses dades es pretén comprendre millor la relació entre el relleu geogràfic i l’estructura profunda de la terra.

PERFIL DEL GRUP    Equip del Departament d'Estructura i Dinàmica de la Terra de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC).D'esquerra a dreta, Josep Gallart, Jordi Diaz, Mario Ruiz, Antonio Villaseñor, Martin Schimmel i Esteve Serra Jordi Diaz Jordi Díaz és investigador científic del CSIC a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera i la seva recerca s'ha centrat en l'ús de tècniques de sísmica activa i passiva per l'estudi de la estructura i dinàmica litosfèrica. Martin Schimmel Martin Schimmel és científic titular del CSIC a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera i la seva recerca s’ha centrat en el desenvolupament de mètodes per la detecció i identificació de senyals febles i en el seu ús per investigar l’estructura terrestre. Antonio Villaseñor Antonio Villaseñor és científic titular del CSIC a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera. Els seus principals interessos científics son l’estudi de la sismicitat instrumental a escala global y la tomografia sísmica a partir d’ones de volum, de superfície o del soroll sísmic. Josep Gallart Josep Gallart és Professor d’Investigació a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera. Té una ampla experiencia en el camp de la sismologia experimental i actualmet és el investigador principal del projecte TopoIberia. Altres membres de l’equip: En Mario Ruiz, la Beatriz Gaite i en Esteve Serra formen una part important del grup de recerca, realitzant tasques d’adquisició i processat de les dades de camp  i de manteniment de la base de dades. Escolta la veu d'e Jordi Díazí a Veus científiques