El nitrat (NO3) és la principal forma dissolta de nitrogen inorgànic i també la forma amb la qual alguns organismes assimilen el nitrogen. Els investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC) i de la Universitat de Barcelona estudien la manera com el nitrat és retingut temporalment pels organismes, transformat en productes d’excreció, retornat a l’aigua i com també pot ser eliminat en forma de nitrogen molecular cap a l’atmosfera (desnitrificació). Per tal de superar les limitacions que suposen els habituals experiments d’enriquiment de nutrients i els d’incubacions, els investigadors han apostat per l’ús dels isòtops estables del nitrogen (¹⁵N) com a marcadors del NO3, els quals permeten quantificar varis processos simultàniament a escala de tram en el riu mateix.

La recerca s’ha centrat a investigar les rutes del nitrogen en tres trams diferents de la conca del riu Tordera en funció de l’ús del sòl adjacent als rius: forestal, agrícola i urbà. S’ha vist que en aquests ecosistemes el cicle de nitrogen es produeix de manera molt ràpida i que hi ha grans diferències en la captació de NO3, regeneració, transformació i exportació segons el tram.
Una de les principals constatacions és que en els trams humanitzats (urbà i agrícola) hi ha una activitat considerable d’eliminació del nitrogen cap a l’atmosfera (desnitrificació). Això podria indicar que, en ambients altament humanitzats, aquesta via d’eliminació de nitrogen pot constituir un mecanisme clau a l'hora de reduir l’excés d’aquest element procedent de l’agricultura i l’activitat urbana i que, alhora, podria contrarestar la menor eficiència d’assimilació per part dels organismes degut a les condicions de saturació.

Recerca i gestió

La recerca amb isòtops estables que realitza l’equip d’Eugènia Martí al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC), de moment centrada en el cicle del nitrogen, pot traslladar-se a l’estudi biogeoquímic d’altres elements que tenen rellevància en els ecosistemes fluvials. En conjunt, la realització de major recerca en aquesta direcció permetrà obtenir un coneixement més complet del funcionament dels rius i també de l’impacte de l’activitat humana. En un altre ordre de les coses, aquesta recerca cada cop més inclou aspectes que avaluen les conseqüències d’un canvi climàtic, del qual els ecosistemes aquàtics no poden escapar.

A part de permetre conèixer millor els rius, aquesta recerca serveix per evidenciar, un cop més, que els rius són quelcom més que l’aigua que transporten. Són ecosistemes que estan formats per comunitats d’organismes vius que depenen del cabal d’aigua, de les entrades i sortides de nutrients, de la geologia, etc. S’espera que un major coneixement biogeoquímic dels rius facilitarà una millor gestió dels ecosistemes fluvials.

Laura Valls.
Unitat de comunicació científica.
Delegació del CSIC a Catalunya