Política monetària i economia quotidiana

Encara que sembla matèria exclusiva d'especialistes, la política monetària i la macroeconomia afecten a l'economia quotidiana de les persones. La connexió és relativament fàcil d'entendre i té a veure amb l'existència i funcionament del sector financer, en particular del sector bancari. Tota l'activitat econòmica derivada de l'intercanvi de béns i serveis té la seva contraprestació en un intercanvi de mitjans de pagament. Encara que alguns d'aquests pagaments es fan en efectiu (monedes i bitllets) la majoria d'aquests intercanvis de liquiditat es fan a través del sistema bancari mitjançant ordres de traspàs de dipòsits (principalment a la vista) de compradors a venedors.

Els bancs comercials responen a tota l'activitat monetària derivada de l'intercanvi de béns i serveis de la següent forma. Com passa normalment en economies desenvolupades i amb una certa grandària, clients del banc A ordenen traspassos de dipòsits a clients del banc B al mateix temps que clients del banc B ordenen traspassos a clients del banc A, els bancs A i B només han de traspassar el resultant net d'aquestes operacions. Per a fer-se aquests pagaments, el net dels pagaments que s'estan fent els seus clients, els bancs comercials han de mantenir, al seu torn, liquiditat. Aquesta liquiditat es manté com a dipòsits a la vista en el banc central que, d'aquesta forma, actua com a banc de bancs. Aquests dipòsits a la vista es denominen reserves.
La liquiditat que tenen els bancs en forma de dipòsits en el banc central s'origina a partir de préstecs que concedeix el propi banc central. Aquests préstecs es denominen operacions de mercat obert. Per tant, un banc que estigui perdent liquiditat pel fet que els seus clients estan donant moltes ordres de pagament, pot obtenir més liquiditat demanant un préstec al banc central. Una altra forma d'obtenir liquiditat és demanar-la prestada a un altre banc comercial que estigui acumulant més liquiditat que la que desitja mantenir. Aquests intercanvis de reserves entre bancs s'efectuen en el que s’anomena mercat interbancari. Com que el mercat interbancari no és més que un mercat de “segona mà” de reserves, el tipus d'interès d'aquests préstecs no pot allunyar-se massa del preu d'aquestes reserves en el mercat de “primera mà”, és a dir, el de les operacions de mercat obert.

Amb aquests elements és possible entendre com el banc central d'un país és capaç d'afectar a l'activitat econòmica. Davant el perill d'una recessió, el banc central pot prestar més reserves als bancs comercials a tipus d'interès més baixos. En un mercat bancari competitiu, aquesta reducció en el cost de la liquiditat dels bancs permetrà a aquests oferir préstecs als seus clients a tipus d'interès també més baixos. Més mitjans de pagament en l'economia a tipus d'interès menors induiran una major despesa en consum i inversió el que fomentarà una reactivació econòmica.

Préstecs i dipòsits a un dia a la zona Euro

A més de les operacions de mercat obert, el Banc Central Europeu (BCE) compta amb un altre instrument de política monetària denominat facilitats permanents de crèdit i dipòsit. En la facilitat de crèdit, els bancs comercials poden obtenir tota la liquiditat que vulguin mitjançant un préstec a un dia a un tipus d'interès un 1 per cent superior al de l'operació de mercat obert. En la facilitat de dipòsit les institucions creditícies poden dipositar a un dia vista tota la liquiditat que els sobra obtenint un tipus d'interès un 1 per cent inferior al de l'operació de mercat obert. Des del començament de la Unión Monetària Europea i fins a l’inici de la present crisi les diferències entre els tipus d'interès de les facilitats permanents i de les operacions de mercat obert no s'han modificat.

PERFIL DEL GRUP    Hugo Rodríguez. Investigador de l'Institut d'Anàlisi Econòmica Hugo Rodríguez Mendizábal llicenciat en Economia per la Universitat de Màlaga (1989), Màster en Economia i Finances per CEMFI (1991), Màster en Econometria i Economia Matemàtica per la London School of Economics (1992) i Doctor en Economia per la University of Chicago (1997). Des de 2008 és científic titular de l'Institut d'Anàlisi Econòmica (CSIC). Amb anterioritat ha estat consultor per al Banc Central Europeu i professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva àrea principal d'investigació se centra en l'Economia Monetària des de dues perspectives. D'una banda, part del seu treball es concentra a entendre com canvis en els tipus d'interès afecten a l'activitat econòmica. D’ana altra, també ha analitzat com la implementació de la política monetària afecta al comportament dels tipus d'interès a curt termini. Escolta la veu d'Hugo Rodríguez a Veus científiques