CBR agrupa diverses col·leccions d'organismes marins amb interessos comuns de referència i de conservació. Les col·leccions més rellevants són les col·leccions de peixos, de cefalòpodes (Ordre Cephalopoda) i de crustacis decàpodes (Ordre Decapoda). També es poden destacar algunes col·leccions d'altres grups que estan en fase d'integració a la base de dades: Misidacis (Ordre Mysidacea), Cumacis (Cumacea), estomatòpodes (O. Stomatopoda) i estadis larvaris de Crustacis Decàpodes. Els fons dipositats procedeixen en la seva gran majoria de l'activitat investigadora que realitzen els científics de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), encara que també compta amb exemplars que provenen de donacions i d’intercanvis.

La Subcol·lecció de Peixos és la més antiga, nombrosa i diversa pel que fa a espècies i àrees geogràfiques. És especialment rica en exemplars d'algunes àrees marines remotes (costes de Namíbia, Guinea Bissau, Sàhara Occidental, Moçambic, Mèxic -Pacífic- i Canal Beagle) o d'accés molt ocasional (Mediterrani profund, per sota dels 1.000 metres, arribant fins als 2.200 m). El catàleg de peixos, o catàleg íctic, inclou la llista general, ordenada taxonòmicament, de tots els exemplars catalogats de la subcol·lecció amb una breu informació addicional: nombre de catàleg, localitat de captura (latitud, longitud, profunditat, nom i any), talla i sexe, quan es disposa d'ells, i la indicació de tipus (Holotip i Paratip) quan cal.
Per a la resta de subcol·leccions no s'ha perseguit fins a la data una classificació tal com en Peixos, ja que aquests grups estan en constant actualització.

Actualment, les competències de CBR abasten la catalogació, la conservació i el maneig (requeriments d'informació, préstecs i intercanvis) dels exemplars que han estat prèviament dipositats amb caràcter referencial. Ofereix informació sobre el contingut de la CBR, dels exemplars en préstec i posa a disposició dels investigadors totes les facilitats per al seu estudi "in situ". Cal destacar que l'intercanvi d'exemplars es realitza a través d'una col·lecció addicional d'exemplars duplicats.

Biodiversitat en les xarxes globals

Ara que la biodiversitat s'ha convertit en un focus prioritari d'atenció científica, les col·leccions biològiques s'estan revaloritzant pel potencial del seu contingut informatiu. Sense arribar a constituir un registre absolut de la diversitat de la natura, aquestes col·leccions "son el testimoni en l’espai i en el temps d’una realidad", expliquen Raquel Maestre (CBR) i Domingo Lloris, investigador de l’ICM. Reuneixen la genuïna condició de ser representants d’allò local -gràcies als espècimens- a la vegada que són molt útils a allò global per la ingent quantitat de registres espacials i temporals de milions d'espècies arreu del món.
Per aquesta raó, en els darrers anys s'han creat diverses iniciatives amb la intenció de recopilar tota la informació disponible sobre les col·leccions en plataformes virtuals de manera que el seu accés, per part d'investigadors i conservacionistes, sigui molt més àgil i ràpid. Aquestes plataformes es basen en xarxes formades per nombroses institucions científiques que recopilen, actualitzen i posen a l'abast dels usuaris tota la informació disponible sobre les col·leccions biològiques.

El portal GBIF (Global Biodiversity Information Facility) per exemple concentra la informació de totes les col·leccions biològiques a nivell mundial. Per a això, ha creat els nodes nacionals de GBIF que són els encarregats d'estandarditzar i recopilar les dades, a nivell nacional, sobre les característiques concretes dels espècimens procedents de nombroses col·leccions locals de les diferents institucions científiques. Amb tota la informació disponible, el GBIF permet fer cerques simples per espècies, països i centres. A nivell europeu, una iniciativa semblant és la base de dades BioCASE (Biological Collection Access Service for Europe) que permet l'accés unificat a les col·leccions biològiques i les dades observacionals de procedència europea. Tant GBIF com BioCASE utilitzen programari lliure i estan oberts a qualsevol institució afí que desitgi participar-hi.
L'Institut de Ciències del Mar (CSIC) participa en ambdues iniciatives i ha estat una de les primeres institucions espanyoles a digitalitzar les seves Col·leccions Biològiques de Referència (CBR). Amb més de 17.000 exemplars marins, aporta una extensa informació sobre la biodiversitat de la Mediterrània occidental així com d'altres àrees marines de l'oceà Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.
Iniciatives internacionals com GBIF i BioCASE potser constitueixin una versió actualitzada del somni enciclopèdic que, en el segle XXI, es tradueix en la creació dels espais virtuals actius a favor de la biodiversitat global.

Laura Valls.
Unitat de comunicació científica.
Delegació del CSIC a Catalunya