Antimicrobians amb menys resistències per fongs i paràsits

R+D CSIC és una publicació electrònica de la Oficina de Transferència de Tecnologia (OTT) per donar a conèixer la investigació dels centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Està elaborada per la Unitat de Comunicació i Transferència de Tecnologia, Delegació del CSIC a Catalunya.

Oferta tecnològica
Antimicrobians amb menys resistències per fongs i paràsits

8 d'octubre de 2009

Investigadors del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC han patentat nous compostos antimicrobians per al tractament d'infeccions per fongs i paràsits en humans i animals, i infeccions fúngiques en collites i aliments, així com els gens responsables de les modificacions estructurals. Les noves pertanyen a una família d'antimicrobians amb una taxa baixa de resistències, el que els converteix en una alternativa futura molt interessant. Els investigadors busquen ara socis industrials.

A dalt, Candida Albicans, Un dels patogens contra els que són e ficacos els nous antimicrobians. A sota, estructures de macròlids poliènics naturals i dels recombinants.

Temes relacionats:
Un nou mètode computacional resol estructures de proteïnes amb una velocitat inèdita
Un gir copernicà en la visió de la resistència bacteriana

Enllaços externs:

Centro Nacional de Biotecnología

Un dels problemes per excel·lència quan es parla de fàrmacs antimicrobians és l'aparició de resistències, el que compromet l'eficàcia dels tractaments. És quelcom que es repeteix gairebé sempre: l'aparició de microorganismes resistents o superresistents a aquests fàrmacs poc despré d'iniciar-se el seu ús en clínica.

No obstant això, hi ha una família d'antimicrobians, els macròlids poliènics, que pràcticament no ha generat resistències fins ara. El mé utilitzat é l'anfotericina B i es coneixen altres com pimaricina, nistatina i candicidina. En els últims 50 anys varis d'ells s'han usat amb gran èxit com antifúngics quan altres tractaments fallen. El seu handicap, i la raó per la qual es reserven com a tractament d'última línia de defensa, é que tenen efectes tòxics per als mamífers.

Un grup d'investigació liderat per Francisco Malpartida, investigador del CSIC en el Centre Nacional de Biotecnologia, ha obtingut, a partir de microorganismes recombinants, sis noves molècules antimicrobianes derivades de rimocidina i C-108, ambdós de la família dels macròlids poliènics. Part del desenvolupament és també el mètode per produir els nous sis compostos mitjançant fermentació microbiana, basat en microorganismes recombinants que sobreexpressen dos nous gens de dos soques de bacteris del gènere Streptomyces.

El resultat són uns nous poliens més específics per al tractament de micosis i que, explica Francisco Malpartida, "encara que tenen una activitat una mica inferior a la molècula de referència en ús clínic anfotericina) tenen també una toxicitat molt menor pel que la ràtio final é molt atractiva".

Eficàcia i solubilitat

Els nous antimicrobians són eficaços enfront de paràsits dels gèneres Trypanosoma i Leishmania, enfront de fongs patògens humans (Candida albicans, Candida cruzei, Aspergillus niger i Criptococcus neoformans) i enfront de fongs fitopatògens (Fusarium oxysporium, Botrytis cinerea, Rhizoctonia solani, Rhizoctonia meloni i Ustilago maydis).

L'activitat antifúngica d'aquests compostos é major que l'activitat dels macròlids poliènics dels quals procedeixen (rimocidina i C-108), i é que la modificació aconseguida en els laboratoris del CSIC incrementa l'activitat antifúngica aproximadament 4 vegades respecte a les molècules parentals de les quals procedeixen.

Tenen més solubilitat que els fàrmacs de referència de la mateixa familia, el que facilitaria la seva administració i biodisponibilitat

Els nous compostos presenten un altre avantatge: no nomé la toxicitat é menor que la toxicitat d'altres macròlids poliènics sinó que tenen major solubilitat en aigua que els fàrmacs de referència, el que facilitaria la seva administració i la seva biodisponibilitat. Per exemple, la toxicitat de CE-108B, un dels nous compostos, é aproximadament 6 vegades menor que la del polien rimocidina, del qual es deriva, i mé de 100 vegades inferior a l'anfotericina B, amb una solubilitat en aigua mil vegades major que aquesta última. Els investigadors ja els han provat sobre cèl·lules de mamífers i els resultats són prometedors.

Les molècules podrien utilitzar-se per via sistèmica en sanitat humana i animal per al tractament d'infeccions causades per paràsits i fongs, i en el sector agroalimentari per evitar o controlar infeccions fúngiques en condicions d'emmagatzematge de productes agroalimentaris (infeccions post-collita), així com per al control de fongs que puguin desenvolupar-se en la superfície d'aliments, per exemple, derivats lactis.

Actualment, els investigadors busquen socis industrials del sector farmacèutic, veterinari o agroalimentari interessats a llicenciar la patent d'aquests productes per al seu eventual desenvolupament com compostos farmacèutics.

Més informació:
José Manuel González Izquierdo
CSIC- OTT
Telf. 91 568 15 40
E-mail: jm.gonzalez@orgc.csic.es