El nostre coneixement dels éssers vius es pobre i esbiaixat

El coneixement de la diversitat dels eucariotes a nivell de genomes és, a dia d’avui, extremadament pobre i esbiaixat. Aquesta és la conclusió d’un treball d’opinió en el que han participat investigadors de l’Institut de Ciencia Evolutiva (centre mixt CSIC-UPF) i de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC).

Sphaeroforma arctica, oirganisme eucariota descobert a l'interior d'un animal a l'Antàrtida. Imatge: Multicellgenome Lab / IBE (CSIC-UPF)  Tal com expliquen els investigadors, una quarta part dels llinatges (grups) d'eucariotes ni tan sols tenen una única espècie en cultiu. El que es pitjor, més de la meitat (el 51%) dels grups d’eucariotes no tenen, ara per ara, cap espècie amb el genoma seqüenciat. I alguns grups, només tenen 1 o 2 espècies seqüenciades.

“Això vol dir que ens manca informació genètica de la meitat dels llinatges d’eucariotes, el qual empobreix el nostre coneixement de la seva diversitat i, fins i tot, ens fa dubtar si sabem què representa ser un eucariota”, explica Iñaki Ruiz-Trillo, de l’Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt del CSIC i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els eucariotes són tots els organismes que tenen cèl·lules amb nucli i inclouen de fet, quasi tots els éssers vius coneguts: animals, plantes, fongs i protistes (com les algues).

A l’article, els científics mostren que la raó principal d’aquest desconeixement és “un biaix marcat pels nostres interessos, de la ciència i dels científics, els quals fins ara han treballat sobretot amb espècies properes com els animals, o espècies que ens podem ser útils (com les plantes, les algues o els fongs) o que resulten perilloses, com els paràsits”.

En conseqüència, diu Iñaki Ruiz-Trillo, el coneixement està esbiaixat cap aquestes espècies. A més, hi ha  un problema tècnic, ja que moltes espècies són molt difícils d’aïllar i cultivar, especialment les espècies que mengen bacteris (denominades fagotròfiques).

Els científics apunten que aquesta tendència s’hauria de canviar. I fan varies propostes: seqüenciar els llinatges dels quals existeix com a mínim un cultiu i dels quals no s’ha obtingut cap genoma; i dedicar més esforços a intentar aïllar nous organismes de  l’entorn. Per últim, per tenir genomes d’aquells organismes que no es puguin aïllar, els investigadors proposen utilitzar la tècnica denominada “single-cell genomics”, que permet desxifrar el genoma complert d’un organisme a partir d’una única cèl•lula.

Javier del Campo, Michael E. Sieracki, Robert, Molestina,  Patrick Keeling, Ramon Massana, Iñaki Ruiz-Trillo. The others: our biased perspective of eukaryotic genomes. Trends in Ecology & Evolution. http://www.cell.com/trends/ecology-evolution/abstract/S0169-5347(14)00064-0

Literatura y ciencia

concurso literatura de ciencia

El CSIC en el aula

boton csic en el aula

link actividades para profesores

Ciencia ciudadana

atrapatigre

boton observadores del mar

 

 

 

 

Portales divulgación

link a web la ciencia al teu monLogo ICMDivulga-modificado

Ciencia en la calle

Enlace a Raval 6000 anys.

BCNRocks

Revista de I+D

El CSIC con la empresa

boto-cartera-tecnologias

 

 

Estàs aquí:Home noticias Noticias 2014 El nostre coneixement dels éssers vius es pobre i esbiaixat

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para su funcionamiento, para mejorar la experiencia del usuario. Para más información sobre las cookies utilizadas consulta nuestra política de cookies. / This site uses our own and third-party cookies to improve and personalise your experience. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive plugin by www.channeldigital.co.uk