La campanya antàrtica explora la influència del plàncton marí en la formació de núvols

L'Institut de Ciències del Mar del CSIC lidera un projecte que estudia l'impacte de la vida marina en la formació de núvols des d'una perspectiva interdisciplinària.

L'Hespérides, en una campanya anterior. Imatge: CSIC.

  • L’Hespérides transportarà instrumental d’última generació en un espai reformat expressament per a aquest projecte.
  • Els resultats poden tenir implicació per als models de clima i escalfament global

En la campanya antàrtica que salpa avui, el vaixell oceanogràfic BIO Hespérides portarà una trentena d'investigadors de PEGASO, un projecte liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat i el Programa Marie Curie de la Unió Europea.

Compta amb la participació de la Universitat Nacional d'Irlanda (Galway), la Universitat de Birminghan (Regne Unit), el Plymouth Marine Laboratory (Regne Unit), l'Institute of Instrumental Analytical Chemistry (Itàlia), la Universitat de Mainz (Alemanya), l'Institut de Recerca en Biodiversitat i Medi Ambient (Argentina), l'Institut Meteorològic Finlandès (Finlàndia), i l'empresa d'investigació tecnològica Aerodyne Research (EUA).

PEGASO té per objectiu estudiar com les emissions de gasos i partícules pel plàncton marí regulen la formació i característiques dels núvols sobre l'oceà. "Perquè un núvol es formi, no n'hi ha prou que l'aire estigui saturat amb vapor d'aigua, calen partícules microscòpiques perquè el vapor hi condensi a sobre en forma de gotes", explica Rafel Simó, oceanògraf de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC) i coordinador del projecte. "La presència de partícules en l'aire és un requisit fonamental perquè un núvol es formi".

Estudiar els núvols és important perquè reflecteixen l'energia que ens arriba del sol en forma de llum i constitueixen el principal mecanisme refrigerant del planeta. Manuel Dall'Osto, científic responsable de les mesures atmosfèriques a bord del BIO Hespérides, explica: "Sense núvols tindríem una Terra molt més càlida; tanmateix, no entenem prou bé com es formen i es destrueixen, i això ens  limita molt de cara a fer projeccions del clima i del canvi climàtic. El secret és entendre el naixement de les partícules per comprendre com neixen els núvols".
A l'oceà, lluny dels continents i de l'activitat humana, la vida marina és la font principal de partícules per als núvols. En les dues últimes dècades s'han trobat empremtes químiques del plàncton als núvols estratiformes marins (els que solen trobar-se a una altitud entre 500 i 1500 metres), però encara hi ha controvèrsia sobre fins a quin punt el plàncton permet que aquestes núvols es formin i siguin opacs a la radiació solar.

"Amb la nostra campanya volem saber", afegeix Manuel Dall'Osto, "quina sinèrgia s'estableix entre la matèria d'origen biològic i els núvols, quin tipus de plàncton afavoreix més la formació de núvols i en quines regions de l'oceà aquesta relació és més important".
El projecte PEGASO estudiarà regions marines, a l'Atlàntic i a l'Antàrtida, amb diferent activitat biològica, diferent biodiversitat planctònica i amb una atmosfera molt neta. Des del BIO Hespérides s'analitzaran, de forma paral•lela, mostres d'aigua i aire, a fi de poder establir la connexió entre ambdós.

L'equip internacional liderat per l'ICM-CSIC reuneix físics, biòlegs marins i químics atmosfèrics amb l'objectiu de determinar simultàniament la diversitat i activitat del plàncton, l'emissió de gasos per part d'aquest, la mida, forma i composició química de les partícules atmosfèriques, i la composició de les gotes dels núvols. Amb aquesta finalitat, el vaixell oceanogràfic transportarà instrumental d'última generació, que ha estat instal•lat en una zona de l'interior de la proa, habilitada i reformada expressament per a aquest projecte. El més destacat són espectròmetres de masses que permeten conèixer la composició química de les nanopartícules atmosfèriques en temps real. Aquesta és la primera vegada que aquests instruments s'embarquen en un vaixell oceanogràfic a l'Oceà Austral i l'Antàrtida.

Simó conclou: "En un projecte amb molt pocs precedents en l'àmbit internacional, mirarem cap als éssers més petits de la nostra biosfera, que habiten a la superfície dels oceans, per comprendre millor el que passa al cel".

Més informació del projecte PEGASO (anglès)

Noticia de la presentación de la XXVIII Campaña Antártica Española

ETAPES DE NAVEGACIÓ I MOSTREIG
 
20 octubre - 12 novembre 2014: Cartagena - Buenos Aires.
15 novembre - 22 novembre 2014: Buenos Aires - Punta Arenas (Patagònia Xilena).
25 novembre - 20 desembre 2014: Punta Arenas- bases antàrtiques a la regió de Bransfield (Península Antàrtica) - Ushuaia (Terra del Foc, Argentina)
2 gener - 12 febrer 2015: Ushuaia - bases antàrtiques - regió subantàrtica del Front Polar - Mar de Weddell (Antàrtida) – Ushuaia

Literatura y ciencia

concurso literatura de ciencia

El CSIC en el aula

boton csic en el aula

link actividades para profesores

Ciencia ciudadana

atrapatigre

boton observadores del mar

 

 

 

 

Portales divulgación

link a web la ciencia al teu monLogo ICMDivulga-modificado

Ciencia en la calle

Enlace a Raval 6000 anys.

BCNRocks

Revista de I+D

El CSIC con la empresa

boto-cartera-tecnologias

 

 

Estàs aquí:Home 2014 La campanya antàrtica explora la influència del plàncton marí en la formació de núvols

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para su funcionamiento, para mejorar la experiencia del usuario. Para más información sobre las cookies utilizadas consulta nuestra política de cookies. / This site uses our own and third-party cookies to improve and personalise your experience. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive plugin by www.channeldigital.co.uk