Nova campanya d'investigació a l'Antàrtida a bord del vaixell oceanogràfic Hespèrides.
La campanya, que rep el nom de DHARMA (Diversitat, Heterotrofia, Autotrofia i Relacions entre els Microorganismes Antàrtics) , està dirigida pel Dr. Carles Pedrós-Alió, de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i es realitzarà durant els propers mesos de desembre i gener.
30 d'octubre 1998.- L'objectiu és conèixer la diversitat de microorganismes que conviuen en les aigües de l'Antàrtida i esbrinar com reaccionarien a un possible escalfament global.
Aquesta campanya reuneix per primera vegada moltes aproximacions diferents a l'estudi dels microorganismes antàrtics.
Fins ara, a l'Antàrtida sols s'havien fet tres projectes d'investigació adreçats a l'estudi dels microorganismes, i tots tres eren dels EE.UU. Però cap d'ells reunia la varietat d'aproximacions i tècniques diferents que s'han reunit en
l'equip d'investigadors que participen en la campanya DHARMA, que inclou investigadors de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques, de l'Instituto de Investigaciones Marinas en Vigo (també del Consell Superior de Investigacions Científiques), de les universitats d'Alacant, Bilbao, Illes Balears i Politècnica de Catalunya, i de l'Institut Max-Plank de Microbiologia Marina de Bremen (Alemanya).
Encara se sap molt poc sobre els microorganismes que viuen a la natura i els mecanismes que regulen la seva activitat.
Les tècniques per a estudiar-los a nivell de laboratori estan molt desenvolupades. Permeten, per exemple, detectar i combatre microorganismes patògens o fabricar medicaments de forma econòmica i precisa. Però sols en els últims anys ha estat possible desenvolupar tècniques que permetin l'estudi dels microorganismes en el seu medi natural. Els investigadors comptaran amb l'ajut d'aquestes noves tècniques.
La campanya DHARMA té dos objectius principals. El primer és conèixer la diversitat de microorganismes que viuen en les aigües antàrticas.
I aquesta diversitat és enorme. De fet es pot dir que el mar és com una sopa de microorganismes. Es calcula que en la quantitat d'aigua de mar que cap en una cullaradeta de café hi ha un ciliat, cent flagelats, mil algues, un milió de bacteris i uns deu milions de virus! Tots aquests microorganismes competeixen, col.laboren o es devoren entre ells formant una xarxa de relacions molt complexa, la xarxa tròfica microbiana. Actualment no se sap tan sols si aquest milió de bacteris que caben en una cullaradeta de café pertanyen a la mateixa espècie o si són totes diferents. A més, existeix la possibilitat de trobar microorganismes completament nous per a la ciència. Per això, a bord de l'Hespèrides hi haurà diversos experts en taxonomia microbiana i en tècniques moleculars.
En segon lloc, els investigadors volen respondre a la pregunta ¿com reaccionarien els microorganismes antàrtics a un possible escalfament global? I es que les activitats dels microorganismes controlen processos tant importants com l'equilibri de CO2, el principal responsable de l'escalfament global per efecte hivernacle.
¿Per què a l'Antàrtida? Perquè aquest escalfament global es produirà molt lentament, representant inicialment diferències de només un grau o dos respecte la temperatura actual. I en el Mediterrani, aquesta diferència no representa cap canvi significatiu per als microorganismes marins perquè la temperatura ja és normalment elevada: entre 12 graus a l'hivern i 25 a l'estiu.
Però l'Antàrtida ofereix la peculiaritat que l'aigua està sempre a temperatures molt baixes, properes a la temperatura de congelació. I tal com han demostrat els investigadors en campanyes anteriors, petits increments de temperatura de només un grau o dos disparen de forma espectacular la activitat dels microorganismes.
Donat que els diferents grups de microorganismes, per exemple les algues i els bacteris, responen de forma diferent a l'augment de temperatura, l'equilibri de l'ecosistema marí s'altera de forma dificil de predir.
Per entendre aquest procés, a bord de l'Hespèrides hi haurà experts en cadascún dels grups de microorganismes, i realitzaran experiments per esbrinar la seva resposta a petits augments de temperatura.
Per aconseguir aquests objectius, els investigadors contaran amb l'ajuda de tota la tripulació de l'Hespèrides i dels seus recursos tècnics, que inclouen sofísticats aparells com fluoròmetres, espectrofotòmetres o comptadors de escintil.lació.
Durant la campanya, visitaran des dels confins de la banquisa al Mar de Weddell, fins les aigües anomenades «els furiosos graus 50» en el pas de Drake, treballant en torns tant de dia com de nit.