Consell Superior d'Investigacions Científiques

Interès actual dels Borja: el mecenatge artístic d’Alexandre VI "La història acostuma a passar pels salons i mai per les cuines... en el cas dels Borja passa per l'alcova" 4 d'abril de 2001. "La història acostuma a passar pels salons i mai per les cuines... en el cas dels Borja passa per l'alcova", va sentenciar el professor Marià Carbonell, de la Universitat Pompeu Fabra, a la Residència d’Investigadors, en el cicle de conferències «Miquel Batllori: Quatre estacions del Saber». Els Borja, va detallar Carbonell, són un cas en que la curiositat intel·lectual ha estat convertida en xafarderia, i en que la llegenda negra que pesa sobre aquesta família s’ha traduït en una constant mirada distorsionada. Carbonell, que va centrar la seva conferència en el mecenatge artístic d’Alexandre VI, el segon Papa Borja, va apuntar que al marge de notables excepcions com l’historiador Miquel Batllori, «els historiadors han oblidat tant la tasca de mecenatge com el govern eclesiàstic d’Alexandre VI. Aquest és un aspecte que no interessa, ni tan sols ara». En aquest sentit, s’ha oblidat, va explicar Carbonell, moltes de les coses que va fer Alexandre VI, com per exemple defensar els drets eclesiàstics dels Països Baixos o acollir els jueus expulsats de la península Ibèrica pels Reis Catòlics. La llegenda negra ha condemnat a l’oblit fins i tot els artistes que hi van treballar per Alexandre VI, com és el cas de Pintorichio, artista de primer ordre i al qual es deu la introducció de la pintura renaixentista a València. Un altre detall de la imatge distorsionada que es té dels Borja, va destacar Carbonell, és la interpretació d’una de les ornamentacions de l’apartament de Calixt III, el primer Papa Borja i oncle d’Alexandre VI. L'obra va ser encarregada per aquest últim. Per a alguns historiadors, en aquesta imatge que reflecteix el mite osirià amb la figura del bou, l’apoteosi del bou és un intent de comparar el Papa amb el Sol, i mutatis mutandis, partint d’una teologia solarista, es conclou que es tracta d’una identificació del Papa amb Jesucrist. «Això és totalment erroni», va aclarir Carbonell. «Per entendre aquesta decoració, com tantes altres del moment, cal tenir en compte la teologia humanista. Alexandre VI, com a Papa, potser se sentia representant de Deu, però això queda molt lluny del fet que pretengués ser-ho i ho reflectís així». El pare Miquel Batllori va explicar que, de fet, el bou és un símbol de la família dels Borja i prové del símbol de Xàtiva, ciutat dels Borja, tot i que originàriament el símbol era un brau. «Els Borja van canviar el brau pel bou, i continua sent una incògnita el perquè del canvi». D’entre els molts encàrrecs artístics que va fer Alexandre VI, entre els quals estan les fortificacions de Roma o les reformes del Jubileu de l’any 1500, hi havia la construcció d’una vila, la qual mai no s’ha trobat però "tampoc ningú ho ha intentat", va afegir Carbonell. El cicle "Miquel Batllori: quatre estacions del saber", que s'esta realitzant a la Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat, es tancarà el proper 6 d'abril, a les 19.00, amb la assistència del pare Miquel Batllori i els conferenciants Borja de Riquer (UAB) i Josep M. Benítez (Universitat Gregoriana, Roma).   [CSIC] [CSIC Catalunya] [Presentació] [Delegació CSIC Catalunya] [Centres CSIC Catalunya] [Biblioteques] [Notícies] [Recerca per a l'empresa] [Butlletí R+D al CSIC]